Un esport de bèsties practicat per cavallers. Així defineix el rugbi una antiga dita britànica i alguna cosa hi deu haver de cert. D'entrada, la gran particularitat respecte d'altres esports col·lectius és el contacte -amb l'adversari, amb el company, amb el terra. "Això no el fa perillós, està molt regulat, el fa dur i sacrificat", explica David Carreras, coordinador de l'escola de rugbi d'INEF Lleida, l'únic club de la província. De fet, apunta que "és precisament el que fa que enganxi". Una altra gran particularitat és la pilota, en forma de meló, a la qual costa d'acostumar-se. Com es passa? Com es xuta? Com rebota? "Genera molta incertesa i, al mateix temps, curiositat", diu Carreras. A més, amb la pilota es pot córrer il·limitadament i fer multitud d'accions motrius, cosa que tampoc passa en altres disciplines.
Diversitat
Tot aquest conjunt fa que en un equip calguin perfils diferents, de caràcter i de complexió; atrevits, hàbils, ràpids, rabassuts... Siguis com siguis, hi ha una funció per a tu. En el cas del club lleidatà, a més, la presència femenina hi és destacada, des de sempre. És un dels més antics que a Catalunya ha tingut equip femení, no només perquè estigui vinculat als estudis universitaris, sinó perquè la dona a l'esport s'ha treballat sempre, també a l'escola.
Quatre garriguencs
L'Estel Farran és una de les practicants femenines. És de les Borges, té 8 anys i és la segona temporada que juga. "Li encanta", explica el seu pare. "Juguen, riuen, es rebolquen", diu. El que no diu és que, a més, esportivament "és tot un exemple", en paraules del coordinador de l'escola. Carreras explica que els quatre garriguencs que tenen "mengen a part". "Estan bojos pel rugbi i tenen molt bones condicions i molt bona projecció". Són, a més de l'Estel (sub-10), el Quim Balcells (sub-14), dels Torms i els germans Marc Pich (sub-14) i Magí Pich (sub-16), de la Granadella. De moment, es desplacen a Lleida per a entrenaments i partits, però un dels objectius del club és que, a mitjà termini, hi pugui haver escoletes a diverses comarques de Ponent. En aquest sentit, ja hi ha col·legis que han introduït elements d'aquest esport en l'educació física.
Valors
Del rugbi és conegut el "tercer temps", el moment a l'acabar un partit en què els amfitrions conviden a menjar i beure els visitants. I així es fa a Lleida, òbviament. Brasa, música, companyonia... Ni insults, ni tensions. El respecte pel rival i per l'àrbitre són sagrats. Un detall: a la jaqueta dels entrenadors no hi diu "entrenador", hi diu "educador". Tot dit. Good people, good players, resa el lema de l'escola.
