Si preguntéssim a qualsevol persona de la comarca quin ha estat l'esport rei de les Garrigues durant els darrers cent anys, de ben segur que la gran majoria dels enquestats apuntarien al futbol com l'esport que ha remogut més passions al nostre territori. D'ençà que a principis del segle XX es va popularitzar la pràctica de la pilota al peu, les Garrigues, com la resta de Catalunya, com una gran part del globus terraqüi, va viure un apogeu futbolístic que va obligar els clubs o els consistoris municipals a habilitar espais on es pogués desenvolupar la pràctica del futbol. Les condicions del terreny de joc havien de complir poques condicions: un terreny pla, a prop del poble i on es poguessin plantar dues porteries. La resta, vestidors, banquetes, marcadors... importava ben poc. Amb els anys, els camps es van remodelar, se'n va fer de nous, alguns amb grans partits d'inauguració, fins que a dia d'avui diversos factors, com la baixa demografia, els costos cada cop més elevats de les competicions oficials i un sistema de comunicacions deficient han provocat que la gran majoria de clubs de futbol garriguencs hagin desaparegut. Però els terrenys de joc encara hi són. Molts camps han estat abandonats, alguns serveixen de pàrquing per a vehicles, d'altres s'han reciclat com magatzems municipals i alguns, ben pocs, encara acullen algun partit de festa major entre els solters i els casats del poble o serveixen d'esbarjo als més menuts, que corren amb la pilota empegada al peu, tal i com ho feien anys enrere els seus avantpassats, conservant la mateixa il·lusió de marcar el gol que, per un dia, els fes sentir com uns veritables herois futbolístics. 

Els annals de la història
El Cervià CF, fundat l'any 1921, era l'únic equip garriguenc que havia estat federat a la Federació Catalana de Futbol, des que es va donar el tret de sortida a les competicions catalanes, la temporada 1972-73, fins que l'any 2013 el club penjava el cartell de tancat a les portes del Camp Municipal d'esports. Enrere quedaven els 17 anys disputant la Primera Regional, en què el Cervià era reconegut com un dels equips temibles de la categoria. Ara, el Municipal s'utilitza com a pàrquing de vehicles. 
Un altre equip històric del territori és el Sunyer. Les gestes futbolístiques d'aquest petit poble de les Històriques mereixen un capítol a part. L'equip dirigit per l'històric professor d'educació física i entrenador Carlos Campos es va mantindre durant molts anys com un dels equips garriguencs més combatius i va ser un habitual en les màximes categories provincials, disputant els partits de tu a tu contra clubs de poblacions que multiplicaven per cinc o per sis els habitants de Sunyer. El gruix de l'equip el formaven jugadors del poble, com els històrics germans Huguet o Borrell, però també aplegaven jugadors dels pobles veïns, entre els quals destacaven els de Torrebesses. Després que l'any 2007 el Sunyer CF anunciés el seu adéu, el Municipal va caure en desús. Avui, serveix com a magatzem per a material d'obra.

Partits de festa major 
Alguns dels camps de futbol garriguencs no van acollir mai una competició oficial sinó que van sorgir de la voluntat de practicar el futbol com un esport de lleure. És el cas dels Omellons: a finals de la dècada dels cinquanta, la Unió Esportiva Omellons es desplaçava a l'Espluga Calba, els Omells de na Gaia, Arbeca o la Riba, entre d'altres, per tal de jugar partits amistosos. I gràcies a la iniciativa d'un dels membres de l'equip, Jaume Viladoms, els garriguencs es van arribar a desplaçar fins a Penyalba, a la comarca dels Monegres, per tal de disputar un partit amistós. En aquell matx, l'equip dels Omellons va lluir la històrica elàstica blava, que es mantindria com a color oficial del club fins que a la dècada dels 80 va desaparèixer l'equip. Avui en dia, el camp dels Omellons està completament abandonat a la seua sort.

Què ens queda? 
Actualment són sis els equips que es mantenen en competició oficial: FC Borges, CF Juneda, CF l'Albi, CF Arbeca, UE Castelldans i CF Albagés. La superfície dels terrenys de joc on aquests clubs disputen els seus partits com a locals és de gespa. En el cas de l'Albagés, ha estat instal·lada recentment i el camp llueix com una catifa. Aquesta circumstància, amb tots els camps de gespa, no s'havia donat mai, perquè la falta d'aigua feia que els camps de terra imperessin a la comarca.

ELS OMELLONS En desús. El camp que es va inaugurar el 1982 ara serveix a algun pagès per cremar la rama acabada de podar.
 

CERVIÀ D'ençà que el 2013 el CF Cervià de les Garrigues va desaparèixer, el camp municipal s'utilitza com a pàrquing.
 

EL VILOSELL El camp està en desús, eventualment li serveix a un viticultor que te una finca a la vora per deixar-hi els estris.
 

ALFÉS En desús. Des de finals del 2018 s'estan construint les piscines municipals a la vora i no s'aprofitaran els vestidors antics.
 

FULLEDA S'utilitza com a pàrquing. També ha estat el lloc de reunió quan s'ha celebrat alguna trobada de caravanes.
 

LA GRANADELLA En desús, els darrers anys només s'ha utilitzat com a emplaçament per a algun acte de la festa major.
 

SUNYER Actualment, l'històric camp municipal s'utilitza com a dipòsit per a material de construcció.
 

ALMATRET El camp de futbol està completament abandonat, no s'hi realitza cap activitat.
 

SARROCA El camp està en desús. L'últim acte que s'hi va celebrar, fa més de deu anys, va ser una borricada per la festa major.
 

BELLAGUARDA S'utilitza com a dipòsit d'obra i és el lloc on es realitza el concurs de tir al plat per la festa major.
 

MAIALS S'hi disputen patxangues d'aficionats. Per festa major el camp acull el campionat de bitlles i l'exhibició de cavalls.
 

JUNCOSA La Ratonera s'empra com a pàrquing. Els aficionats a la petanca també l'utilitzen com a terreny de joc.
 

LLARDECANS El camp està en desús. De forma esporàdica s'utilitza quan s'organitza algun joc per a la canalla.