Recorden quan els àrbitres comptaven les passes per tal de marcar la distància a la qual s'havia de situar la barrera? Quan per ser un defensa fiable s'havien de tenir uns bons colzes i per ser un davanter efectiu un bon cul? Som als anys vuitanta i noranta del segle passat. La relació entre els dos actors protagonistes sobre el terreny de joc, jugadors i àrbitres, no passa pel seu millor moment. D'ençà la socialització de la pràctica del futbol, als anys 30, ha anat creixent progressivament la crítica aferrissada cap a la figura de l'àrbitre i les faltes de respecte i les actituds violentes als camps són una constant. De fet, aquesta és una característica única de l'esport rei; ni al bàsquet, ni a l'hoquei, l'handbol, ni molt menys al rugbi, el jutge de joc ha estat històricament tant vilipendiat. Si repassem l'hemeroteca dels diaris esportius de fa trenta i quaranta anys veurem que cada setmana hi havia un altercat, una denúncia i la sanció corresponent a cada actitud violenta contra l'estament arbitral. Mai com en les dues darreres dècades del segle XX els àrbitres havien estat tan en el punt de mira.

FONT: 'Mundo Deportivo'.

Una jornada fatídica
És diumenge, 10 de novembre de 1985, i comença una nova jornada de lliga regular al futbol regional lleidatà. Ningú podia pensar que les cròniques futbolístiques de l'endemà s'aproparien més a la secció de successos que no pas a l'esportiva. Aquella jornada es va aixecar acta d'incidents greus (agressions a l'àrbitre, invasions de camp i actuacions de la Guàrdia Civil) en cinc partits de la regional lleidatana i el president del col·legi d'àrbitres lleidatà, Sr. Huguet, va amenaçar de tancar la delegació (vegeu el desglossament). Dels cinc partits on hi va haver enfrontaments, en dos s'hi van veure involucrats equips garriguencs: Al Balàfia-Borges (2-2) l'àrbitre va registrar a l'acta que durant el matx hi va haver dues invasions de camp. La primera, de l'afició borgenca, en els primers 45 minuts de joc. La segona, dels aficionats del barri lleidatà, quan, ja en el temps de descompte, l'àrbitre assenyalava una pena màxima contra els locals. La sang no va arribar al Segre i no es van lamentar sancions posteriors a cap dels equips, una situació ben diferent de l'altre equip garriguenc, el CF Sunyer, que aquell 10 de novembre de 1985 encetava un dels capítols que portaria més cua en la història de l'arbitratge lleidatà.

FONT: 'Mundo Deportivo'.

Boicot al Sunyer
Aquell dia es disputava a l'històric municipal del poble de les Històriques un emocionant Sunyer-Atlètic Segre, de Segona Regional. Els de la capital lleidatana acumulaven una bona dinàmica, ocupant la part alta de la classificació, però el Sunyer, l'equip del poble més petit de la categoria, i que es mantenia còmodament a mitja taula, no tenia cap intenció de posar les coses fàcils al Segre. El matx es va desenvolupar amb normalitat fins a cinc minuts del final. L'àrbitre d'aquell encontre, Pedro Martes Marchante, recorda com si fos ahir els darrers cinc minuts de partit: "El resultat era favorable al Sunyer, que a cinc minuts del final guanyava 2-1. En aquell moment hi ha una jugada a l'àrea de l'At. Segre i els locals em reclamen penal, jo no vaig veure res i vaig fer continuar el joc. Dues jugades després, que devia ser el darrer minut del partit, la pilota cau a la davantera del Segre, hi ha una falta claríssima dins de l'àrea i llavors sí, assenyalo el penal. Val a dir que no hi van haver gaires protestes en aquell moment. El Segre empata i el capità del Sunyer, Josep Huguet, em comença a increpar, òbviament l'expulso, i llavors comença tot l'embolic". Simultàniament a l'expulsió, hi va haver una invasió de camp, Martes Merchante va aconseguir arribar fins a la caseta però abans d'entrar-hi es va endur un fort cop a les costelles mentre la Guàrdia Civil, que també va rebre, intentava contindre els aficionats que s'abraonaven al voltant de la caseta de l'àrbitre. "Recordo que hi havia una petita finestra a la caseta i per allí volien que entregués l'acta del partit, jo els vaig dir que si obria aquella finestra vés a saber que passaria, vaig esperar fins que tot es calmés i llavors, al cap de més d'una hora, vaig poder marxar" explica Martes Marchante, que en les cròniques de l'època assegurava que "mai havia passat tanta por a la vida". L'altre gran protagonista de l'affair, Josep Huguet, tampoc ha oblidat aquells cinc minuts finals, tot i que reconeix que no són els millors moments de futbol que li agrada recordar: "Abans de xiular el penal en contra nostre ja hi va haver moments de tensió. Després, un cop transformat, va començar la invasió, les protestes, etc. Va arribar un moment en què l'àrbitre no sabia d'on li venien i al ser jo el capità, em va expulsar. Després del partit vam saber que també estaven expulsats altres jugadors com Cuenca, els Borrell..." Tant Huguet com Merchante reconeixen la bona relació que tenien i encara tenen l'un amb l'altre i qualifiquen el succés com un fet puntual. No va coincidir en aquesta anàlisi el comitè d'àrbitres lleidatà, que després de saber les sancions que se li havien interposat al club garriguenc -camp tancat dues jornades, dos anys de sanció a Huguet (va complir una vintena de partits) i deu partits als germans Borrell i Cuenca (que després van ser rebaixats)-, ho considerava massa poc. Llavors, el comitè lleidatà va decidir fer un boicot als partits del Sunyer. Durant divuit partits consecutius al Sunyer el van arbitrar col·legiats de Barcelona i Tarragona, fins que a mitjans d'abril del 1986 es va aixecar el boicot i la relació entre el CF Sunyer i els àrbitres lleidatans va tornar a la normalitat.

FONT: 'Mundo Deportivo'.

Vist en perspectiva
Afortunadament, el clima de tensió que als anys 80 i 90 va impregnar el futbol lleidatà no és comparable a l'actual, tot i que puntualment s'hagi de lamentar algun acte violent. Tant Huguet com Merchante coincideixen en el fet que el públic cada cop és més minvant als camps de regional com el factor clau. "Abans era normal que en qualsevol camp de la província s'hi apleguessin cada diumenge tres o quatre-centes persones que seguien cada acció del joc amb molta passió", apunta Martes Merchante, "recordo que em va tocar xiular a mitjans dels 80 un derbi Borges-Arbeca on hi havia més de dos mil persones al camp, no hi cabia ni una agulla, allò era impressionant, es respirava futbol en majúscules". L'excapità del Sunyer va en la mateixa corda que Merchante: "Crec que actualment el futbol està sobredimensionat, vivim tota la setmana bombardejats per futbol i la gent està avorrida quan ha d'anar als camps de la regional. Abans l'afició vivia cada partit amb molta passió, es parlava de l'equip del poble i se n'estava molt pendent. Això feia que els partits a casa fossin únics. Ara, dels pocs aficionats que hi van, la majoria s'ho prenen com un passatemps, una cosa més per fer els diumenges".

FONT: 'Mundo Deportivo'.