Francesc Florensa: Què és el jiu-jitsu?
Mario Cano: És un mètode de defensa personal d'estil japonès, tot i que el seu origen és a l'Índia. El jiu-jitsu és la base, la mare, del naixement directe del judo, el karate i l'aikido. És una art marcial que combina cops, projeccions, estrangulacions, trencaments, aprofitament de la força de l'adversari... és molt completa i variada.

F.F.: Quan comences a practicar-lo i per què?
M.C.: Va ser fa 28 anys, després d'un accident de moto. El neuròleg em va recomanar que practiqués algun esport per fer treballar el cap. Vaig anar a un gimnàs, vaig provar el jiu-jitsu i em va enganxar. 

F.F.: Per què recomanaries a algú que practiqui jiu-jitsu?
M.C.: En primer lloc, perquè la seva pràctica t'obliga a pensar molt en el que estàs fent en cada moment i has de treballar molt la memòria per recordar tots els tipus de tècniques i moviments. També et dona una gran seguretat en el dia a dia. Amb el jiu-jitsu aprens una base per defensar-te, una base que tu no has de fer servir mai, però que si en algun moment la teva vida, la de la teva família o la d'una tercera persona estan en perill, tens les eines per protegir-te o protegir-los. També augmenta l'autoestima, aprens autocontrol i treballes l'amistat i la companyonia amb la resta d'integrants del dojo. Pensa que el teu company d'entrenament ha de ser el teu amic i te n'has de refiar molt, perquè si ell treballa malament o et fa una tècnica malament, et pots fer mal i, a banda, no l'aprens. Estaria molt bé que tothom tingués uns coneixements mínims d'autodefensa!

F.F.: T'has trobat en alguna d'aquestes situacions que comentaves, al carrer?
M.C.: Gràcies a Déu, no. He estat molt a punt, però no. Cal molt autocontrol. Pensa que cap art marcial es pot aplicar al carrer per atacar, està prohibit. És com tenir una arma i has de saber molt bé el que en fas.

F.F.: Explica'm, què hi feu al dojo de les Borges?
M.C.: El nostre dojo és de defensa personal. Som a la Sala Grums els dilluns, els dimecres i els divendres. Actualment tinc 11 alumnes i estic molt content amb el grup. Les portes estan obertes perquè tothom que ho vulgui pugui vindre a provar-ho i, si li agrada, quedar-se i aprendre aquesta art marcial. Per mi és un estil de vida, d'aquí ve el nom del dojo i m'encanta poder-ho ensenyar a la gent.

F.F.: Ets cinturó negre quart dan. Encara et queden coses per aprendre?
M.C.: Sí, sempre estàs aprenent. Jo encara m'he d'examinar de diferents tècniques. Pròximament ho faré de kobudo (ús d'armes) i kyusho (punts de l'estructura nerviosa). En kobudo faré exàmens de tambo, que és un pal semblant a una porra de policia, i també de defensa contra tanto (ganivet) i contra pistola.