Xavier Franch - Com recordes l'inici del Club Atlètic Borges?
Andreu Salvadó - A mi, personalment, m'ha agradat sempre l'esport. Jo jugava a futbol, altres a futbol sala... fins que hi va haver un moment que aquests esports de contacte es van acabant, perquè et fas mal. Llavors, vam començar a córrer. Al final, es va anar apuntant gent i quan ja érem uns 14 o 15 vam pensar de fundar un club per organitzar-nos una mica. De seguit vam fer el club i vam créixer de pressa.
Xavier Franch - Ara que se n'ha celebrat l'aniversari, com ho has viscut? Continues vinculat a la Cursa de l'Oli, per exemple?
Andreu Salvadó - Ara hi continuo col·laborant. El dia de la cursa estaré al control classificacions.
Xavier Franch - Han passat ràpid els 20 anys?
Andreu Salvadó - És que tot passa de pressa. Jo, com si fos ahir que estàvem constituint el club. Ho vam fer a la cafeteria Slàvia.
Xavier Franch - Heu escrit un llibre a quatre mans amb en Josep M. Morlans. Com el vau plantejar a l'hora de començar?
Andreu Salvadó - Nosaltres hem fet una cosa tal com ha passat. La participació que hi havia, com va anar creixent... Al final tréiem unes conclusions. Amb el Club Atlètic hem hagut de fer mans i mànigues per poder fer el llibre, perquè no es guardava arxiu. Això els passa a moltes entitats. Amb els Xafacamins, jo procuro que hi hagi documentació i que la gent sàpiga què ha passat. Tal com està avui tot mecanitzat, s'ha de fer un petit fons. Perquè un full d'activitats ara no té valor, però d'aquí a 50 anys, sí que en tindrà.
Xavier Franch - Com ha canviat l'atletisme a les Borges i a la comarca aquestes dècades?
Andreu Salvadó - Ha canviat del tot. Aquí corrien quatre persones: els germans Morlans i alguns més. Jo recordo que corrien i fins i tot la gent se n'estranyava. Guaita si ha canviat, que ara al club hi ha més de 100 atletes. Ara hi ha homes i dones. Abans de dona no se'n veia cap. Ara potser hi ha 20 dones. És un avenç important.
Xavier Franch - El 2020 vau crear l'Associació Xafacamins, que es va constituir legalment el 2022. Quin és l'origen?
Andreu Salvadó - És com una continuïtat. De l'atletisme, passem als Xafacamins. Som jubilats, tot i que deixem entrar gent a partir de 60 anys. Ara ja no podem córrer. L'any passat encara vam fer la Cursa de l'Oli, la de 5 km, però ja arribes molt cansat. Ara hem creat els Xafacamins perquè volem continuar fent esport.
Xavier Franch - Com va sorgir?
Andreu Salvadó - Des del moment en què crees una cosa, no la crees per tu, la crees per tothom. Ara, alguns companys dels Xafacamins em diuen que hem de començar a afluixar els quilòmetres que fem. Ara fem uns 13 km de mitjana, i anem bastant de pressa. Algú dels qui vam començar em va dir d'afluixar i li vaig dir que potser havíem de començar a pensar a plegar nosaltres. No perquè ens fem grans hem d'anar reduint i fer rutes més curtes. Ara som 49 persones, i n'hi ha de joves, de 63 i 64 anys, que tenen molt més recorregut.
Xavier Franch - Sempre has tingut aquest pensament competitiu al fer esport, amb tu mateix i amb els altres?
Andreu Salvadó - Sí. No hi ha competició però sí que apretem una mica la gent. Fins i tot quan un comença, l'acompanyem, per dir-ho d'alguna manera. Si va justet, l'acompanyem i a poc a poc va millorant. Una de les caminades que fem té 24 quilòmetres. Dels 49 membres, n'hi ha 30 que la poden fer. Ara, són gent que venen majoritàriament del Club Atlètic Borges i del Centre Excursionista. I altres no estaven a cap lloc. Aquest any passat es van apuntar 18 persones que al Club Atlètic ja no hi poden anar, i que al Centre Excursionista tampoc perquè ja fan un altre tipus d'activitats. No fem coses de risc.
Xavier Franch - Pot vindre tothom?
Andreu Salvadó - Tenim el cas d'un company que va tenir un infart. El metge li va recomanar que es mogués, que fes esport. Quan em van preguntar si podia vindre em va sorprendre, perquè era una persona que no havia caminat mai. Va vindre i avui és dels que fa 23 o 24 quilòmetres com si res. El metge li va dir que està millor que quan l'havia visitat altres vegades. Ara, cada vegada fem més activitats.
Xavier Franch - Com us organitzeu?
Andreu Salvadó - Cada dimecres sortim a caminar. Hi ha quatre socis que es cuiden dels circuits. Si plou o està núvol fem proximitat, no marxem gaire, però no en suspenem cap, tot i que potser aquell dia som menys persones. El primer any, la mitja de persones que assistien a les caminades era de 7. El 2021, la mitjana era de 9; el 2022, la era d'11. I el 2023, estàvem a 17,28. Ara som molta gent!
Xavier Franch - És un salt d'escala.
Andreu Salvadó - Si ets pocs, sempre en falla algun. Ara hem de fer la sortida amb família. La pròxima la fem al Pallars Jussà i em sembla que serem uns 80. Quasi tots els socis venen acompanyats i també deixem apuntar algun amic.
Xavier Franch - Hi ha dones a l'entitat?
Andreu Salvadó - Ara ja en tenim, si no m'equivoco, una dotzena, una quarta part. Potser ha costat una mica més però quan ha arrencat... Com al Club Atlètic: una en porta una altra.
Xavier Franch - Per què és important l'associacionisme esportiu?
Andreu Salvadó - Quan vam començar el Club Atlètic, no m'esperava que arribéssim a 100 persones. Amb els Xafacamins, si m'haguessin dit al seu moment que al cap de poc en faltaria un pels 50, no m'ho hauria cregut. M'adono que quan hi ha aquestes associacions, una persona engresca a l'altra. Si no hi hagués aquestes eines, la gent no faria tantes activitats.
