Francesc Florensa: Quan decideixes que vols ser periodista?
Rut Camí: Recordo que quan anava a veure el Barça ja em fixava en els periodistes i els càmeres a peu de camp. Sempre m'han agradat molt els esports i vaig jugar a futbol al Garrigues durant vuit temporades. Com que veia difícil arribar a ser-ne professional, vaig pensar que podia ser una bona manera de seguir vinculada a l'esport i poder-lo explicar. Sempre havia volgut ser periodista, tot i que arribat el moment d'escollir la carrera, vaig començar economia. Ràpidament vaig veure que m'havia equivocat i vaig plegar. Després d'una temporada per Anglaterra, vaig tornar a Lleida per fer la carrera de periodisme.

F.F.: Per tant, sempre vas pensar a dedicar-te al periodisme esportiu?
R.C.: Sí, sempre ho vaig tenir clar. Ara que estic a la professió, també m'agraden altres temàtiques, però l'esport és la meua passió i de moment no em plantejo canviar.

F.F.: On treballes actualment?
R.C.: Durant la temporada faig un programa d'esports els dilluns a Lleida Televisió, El marcador i unes connexions en directe del programa Connecti.cat de la Xarxa de Televisions Locals. Ara a l'estiu estic fent un magazín d'entreteniment per la Xarxa i estic instal·lada a Barcelona. Abans havia fet els esports del cap de setmana a Lleida Televisió i el suplement de l'Esport Base al diari Segre... he fet una mica de tot.

F.F.: Què és el que t'agrada més i el que t'agrada menys de la teua feina?
R.C.: El que més m'agrada és conèixer gent i visitar llocs nous. La meua feina m'ha donat l'oportunitat de fer moltes coses que no hauria fet en cas de no dedicar-me a això. Per exemple, visitar totes les pistes d'esquí de la demarcació de Lleida.
El que menys m'agrada és la dependència de terceres persones per fer les notícies i l'estrès que això genera.

F.F.: En el periodisme esportiu el gènere masculí és predominant. Com t'hi trobes? Et sents valorada i ben tractada?
R.C.: La veritat és que a Lleida sempre m'he sentit molt ben tractada. Jugadors, entrenadors... tots em tracten molt bé. No he notat mai cap tipus de menyspreu, si bé és cert que sempre he hagut de demostrar que sabia del que parlava i que tenia experiència com a esportista. Ara bé, sé que hi ha companyes que no ho estan vivint així i això caldria millorar-ho.

F.F.: Segueixes els equips i esportistes garriguencs?
R.C.: Sí, perquè m'agrada i perquè m'hi obligo, les dues coses. Segueixo tots els equips i sobretot la Primera Catalana on juga el Borges.

F.F.: Ja no jugues a futbol, però practiques esport, oi?
R.C.: Sí, m'agrada cuidar-me. Jugo a pàdel a les lligues interclubs i també vaig a córrer.