Laia Duaigües Llevadot Escaladora i alpinista de l'Equip Espanyol Femení d'Alpinisme

A l'alpinisme no hi ha competició, és autosuperació

Juncosa, 1990. Compagina la professió de fisioterapeuta amb la seua passió, l'escalada. Amb divuit anys es va posar els primers peus de gat per escalar en roca, però fa ben poc va ser una de les 12 dones seleccionades per formar part de l'Equip Femení d'Alpinisme de la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada. És evident que per practicar alpinisme cal ser una dona amb valor, i la Laia sembla que ho és.

Laura Quintana: Com va començar la teua motivació per l'escalada?
Laia Duaigües: Els primers peus de gat me'ls vaig posar amb divuit anys quan un amic del poble em va portar a escalar a Margalef. Aquell primer contacte amb l'escalada em va agradar i m'hi vaig enganxar, però quan vaig marxar a estudiar fisioteràpia a Reus ho vaig deixar estar i em vaig dedicar a fer curses de muntanya. Fins fa quatre anys que vaig tornar al món de l'escalada.

L.Q.: Què et va inspirar a tornar a introduir-te en aquest món?
L.D.: Un membre del Club Excursionista de la Granadella em va portar a la serra del Montsec a fer la via David Duaigües. Allí va ser on vaig descobrir que l'escalada de vies llargues és la meua passió. 

L.Q.: Actualment ets membre de l'Equip Nacional Femení d'Alpinisme 2018-2020. Acostumada a la roca, com vas fer el salt a l'alpinisme?
L.D.: Fa dos anys em va cridar l'atenció l'escalada amb gel i em vaig apuntar a uns cursos d'alpinisme que feien a Benasc. Però no en vaig tenir prou i vaig agafar un vol a l'Equador per escalar amb més alçada, a 6.300 m, i posar a prova el meu cos.

L.Q.: L'Equip Femení d'Alpinisme té com a objectiu potenciar l'alpinisme femení. Com veus el salt evolutiu de l'escalada femenina en els últims anys?
L.D.: Cada cop hi ha més dones en aquest món, però jo fins que no vaig entrar a l'Equip Femení d'Alpinisme no vaig escalar amb una altra noia, això diu molt.

L.Q.: I ara que has d'exigir-te més, com compagines l'escalada amb la feina de fisioterapeuta?
L.D.: Ser autònoma em permet organitzar-me, però tot el temps lliure que tinc l'implico a entrenar-me escalant i anant a córrer. 

L.Q.: T'agrada competir?
L.D.: No especialment, a més a l'alpinisme no hi ha competició, és com si competissis amb tu mateixa. L'alpinisme és autosuperació. 

L.Q.: T'has trobat mai en una situació de risc?
L.D.: A l'Equador vaig estar en una zona d'allaus, però mai he estat en situació de risc, tot i que sempre estem en compromís.

L.Q.: L'escalada serà un dels esports que participarà en els Jocs Olímpics de Tòquio l'any 2020. Com veus aquesta inclusió?
L.D.: Serà la manera que es reconegui el món de l'escalada i l'esforç que suposa.

L.Q.: Personalment, un lloc especial per escalar?
L.D.: A Mont-rebei m'hi he passat moltes hores, és un lloc molt especial per a mi. 

L.Q.: Quines són les pròximes muntanyes que t'agradaria trepitjar?
L.D.: M'agradaria anar a paratges com el Caucas, la Patagònia i, a la llarga, a l'Himàlaia. 

AL PRIMER TOC

  • T'agrada algun altre esport? M'agrada anar a córrer.
  • Quins són els teus referents? Admiro molt l'alpinista Ines Papert.
  • Quina és la teua beguda preferida? L'aigua, i la cervesa per celebrar el fi de via (riu).
  • I el plat que més t'agrada? La verdura.
  • Quina música escoltes? M'agrada la música alternativa.