Francesc Florensa: Com comences a practicar el ciclisme?
Sergi Mateu: Sempre he practicat molt esport. Quan vaig deixar el futbol sala, als 18 anys, vaig començar a córrer, després va vindre el triatló i en veure que la disciplina que m'anava més bé era la bici, vaig decidir decantar-me pel ciclisme. A poc a poc em vaig anar introduint en aquest món i cada cop m'hi vaig implicar més, i fins ara. 

F.F.: Quan comences a competir més seriosament?
S.M.: Va ser l'any 2013, amb el Club Ciclista Pardinyes. Ara fa 5 anys que estic amb ells.

F.F.: Per on t'entrenes normalment?
S.M.: Tinc sort de viure a Bellaguarda. Per una banda, la boira hi és poc persistent i per l'altra tinc el Priorat i les Garrigues Altes a tocar de casa. Ports de 8 km, pujadetes de 3 km... Em va perfecte per fer les sèries dels entrenaments.

F.F.: Sempre fas els entrenaments fent sèries o també fas sortides de 3 o 4 hores?
S.M.: Gairebé sempre sèries o gimnàs. Pensa que les curses que fem normalment són de 90 km a uns 40 km/h. Si no ets capaç d'aguantar aquest ritme, quedes eliminat. El meu entrenador, el Manel Terés, aposta per un entrenament d'alta intensitat i poc temps. 

F.F.: Quants quilòmetres fas al cap de l'any?
S.M.: Entre 13.000 i 15.000 km. Fer-ne més compatibilitzant-ho amb la feina és molt complicat. Hi ha gent a la categoria que en fa uns 20.000.

F.F.: Què és el més dur d'aquest esport?
S.M.: No sóc bon escalador i en ports de més de 6 km no acostumo a estar entre els millors. Sóc més aviat un corredor tot terreny.

F.F.: Quina és la teua funció a l'equip?
S.M.: La meua funció és treballar i desgastar-me perquè els esprintadors de l'equip arribin ben protegits i en les millors condicions al final de les curses. Encara que molta gent no ho sap, el ciclisme és un esport d'equip on tothom té la seua funció.

F.F.: Quin ha estat el teu millor resultat?
S.M.: Vaig guanyar una crono a nivell elit a la Volta a Aragó i després, l'any passat, vaig quedar tercer elit de la Copa Critèrium d'Aragó.

F.F.: Un tema que sempre preocupa és la seguretat en la pràctica d'aquest esport. Què en penses?
S.M.: Tot i que acostumo a anar per carreteres poc transitades, et trobes cada dia amb gent que t'avança en ple revolt. Sóc curós a portar la llum i roba perquè em vegin i he pensat moltes vegades en posar-me una càmera a la bicicleta. Estàs molt exposat. És dur però és així. Cada dia veus gent que condueix mirant el mòbil... Per sort, de moment no he tingut cap ensurt.