Laura Quintana: Que et va motivar a practicar aquest esport tan poc conegut a casa nostra?
Aleix Cabezas: Suposo que la novetat i el fet de ser un esport de contacte, que és el que m'agrada, va ser el que em va motivar. 

L.Q.: El rugbi és vist com un esport per a brètols. Que en penses?
A.C.: La gent que pensa això és perquè mai ha vist un partit de rugbi i no coneix com funciona. És cert que el rugbi implica un contacte molt bèstia, però darrere de tot això hi ha uns valors morals que atrapen i enamoren. 

L.Q.: Quins són aquests valors?
A.C.: Treball en equip, disciplina, respecte i sacrifici. Sobretot respecte perquè entre un placatge i un cop de puny hi ha una línia molt fina i hem de saber veure fins on podem arribar. Hi ha molt agermanament, al finalitzar el partit -primer i segon temps-, ambdós equips compartim i dialoguem les jugades viscudes en un tercer temps.

L.Q.: Quina és la teua posició al camp?
A.C.: Jo sóc davanter, que requereix ser corpulent. En canvi, els tres quarts han de ser ràpids.

L.Q.: Així doncs, per jugar a rugbi és necessari ser corpulent?
A.C.: Sí, però no pel que puguis fer tu sinó pel que et puguin fer. 

L.Q.: Vas començar a l'equip universitari de rugbi i ara estàs federat al CE INEF Lleida Rugby, has notat el canvi de nivell entre un i l'altre?
A.C.: Moltíssim! A l'universitari com que no es competeix doncs no t'exigeixen tant. 

L.Q.: I ara com són els teus entrenaments?
A.C.: He passat d'entrenar-me dos dies a la setmana a entrenar-me gairebé cada dia. Els dilluns, dimecres i divendres m'entreno al camp i els dimarts i dijous, al gimnàs. 

L.Q.: Com ha anat la temporada 2018-2019?
A.C.: Fins ara el Lleida havia estat a dalt de tot, però molts veterans van plegar i el nivell ha baixat. La temporada passada van arribar a la semifinal dels play-offs i aquest any ens hem quedat a mitja taula cap avall de Divisió d'Honor. 

L.Q.: Com valores la salut del rugbi a Catalunya?
A.C.: Malament, no està prou valorat. Així com el futbol té molta atenció mediàtica, al rugbi li falta nom. 

L.Q.: Que has après del rugbi que no vas aprendre del futbol i el bàsquet?
A.C.: El rugbi m'ha ensenyat què és el sacrifici físic i mental. Persistir, persistir i persistir. També m'ha ensenyat què és la companyonia, ja que és un esport on no es premia l'èxit individual, sinó el col·lectiu per damunt de tot.

L.Q.: Quins són els teus objectius individuals dins l'equip?
A.C.: Bàsicament perfeccionar-me com a jugador. Encara em queda molt per aprendre.