Xavier Franch - Quan vas començar a fer classes de boxa?
Mamadou Touray - Vaig començar a agafar gent l'any 2016. Vaig començar amb l'Ajuntament de Lleida i amb el centre de joventut de la Palma. A més a més, feia classes particulars a gent. Fins que vaig començar a viure aquí [a les Borges]. A treballar amb gimnasos vaig començar just aquí. Ara porto cinc anys. 

X.F. - Ja se'n feien a les Borges?
M.T. - Que jo sàpiga, no. Jo vaig arribar a les Borges i no coneixia ningú. La primera persona que vaig conèixer va ser el Xavi Viudez. Ell em va ensenyar el gimnàs. Vaig veure la sala de taekwondo amb els sacs i la vaig voler aprofitar. Vaig començar a entrenar i a practicar la boxa fins que el propietari, el Lauren, em va veure i li va agradar. A poc a poc la gent em mirava i s'interessava, i ell va parlar amb mi per si volia treballar al gimnàs. Arran d'això vaig començar a fer classes.

X.F. - Quina ha sigut la resposta de la gent, s'hi ha anat apuntant gent a les sessions?
M.T. - Hi ha molta gent! Ara potser ha afluixat una mica perquè s'apropa l'estiu, hi ha estudis i examens... però faig classe a unes 18 persones. A Mollerussa, on també faig d'entrenador, hi ha fins a 20 o 22 persones! També faig classes infantils, les vam començar fa unes setmanes. Hi ha uns vuit o nou nens i nenes. 

X.F. - Amb quin bagatge venen les persones que s'apunten i es volen posar els guants?
M.T. - La majoria de la gent quan volen fer boxa no saben que darrere hi ha la lluita. Molts volen provar, saben el nom de l'esport i ho volen veure, però no tornen. En canvi, hi ha altres persones que venen i els agrada molt, entrenen, els agrada més i més la boxa i el contacte. Hi ha grups de tot. Ara, traurem a competir alguns dels qui els agrada la boxa. 

X.F. - Fareu una vetllada?
M.T. - Sí, en principi durant el mes de maig farem una vetllada interclubs amb quatre gimnasos, amb lluitadors de Cervera i d'altres llocs. Serà la primera vegada que sortirem a competir. Després d'això, veurem cap a on ens porta el destí. La vetllada, en principi, serà a Cervera. 

X.F. - Quants boxejadors debutaran de les Borges Blanques en aquest esdeveniment?
M.T. - De les Borges en teoria en seran sis. Jo em vaig sorprendre perquè pensava que serien dos o tres. Estan preparadíssims, van molt bé. 

X.F. - Com són els entrenaments amb la canalla? Et trobes nens i nenes que eren igual de moguts que tu quan eres petit?
M.T. - Ostreeees. Sí, amb la canalla és massa. Em posen més negre del que soc. Les meves filles també venen a classe. La gran, que té 5 anys, ho fa molt bé. Fa taekwondo i boxa. Però tinc una altra filla que té 2 anys i no sé d'on treu l'energia. Es mou, pega els sacs... I hi ha altres nens que són brutals. És increïble com es mouen, la forma d'aprendre i d'adaptar-se. 

X.F. - Com són les sessions?
M.T. - El 80% és joc: fem salts, toca i para, el mocador, i altres que els apliques perquè facin físic. Així fan càrdio i no s'avorreixen. I amb la tècnica, jo vaig fent els moviments i ells els van copiant. És molt bo, molt bonic. 

X.F. - Ser entrenador et fa revisar quan feies de boxejador, què feies bé i què malament?
M.T. - Moltíssim, moltíssim! Quan estic amb els nens el primer que em ve al cap és com era jo quan tenia la seva edat: com actuava, com boxejava, les trampes que feia quan no volia anar a classe... Tot allò ho tinc al cap i intento tractar-los d'una forma diferent com a mi em van tractar. Ells surten contents i tornen contents. De fet, abans del dia de boxa estan dient als pares que tenen ganes de venir. Amb els adults, també sé perfectament quan i com he de parlar a la gent, com els he d'ensenyar... També he passat per això jo. La gent vol que els paris atenció, que siguis comprensiu, que no t'aclaparis, perquè, al cap i a la fi, tothom té les mateixes ganes d'aprendre. Alguns n'aprenen més de pressa que d'altres. No els pots posar al mateix sac. Vull que el que aprèn lent aprengui igual que l'altre. 

X.F. - I revises moviments que feies? 
M.T. - Sí! El meu estil de boxa és basat en el de Mike Tyson. És molt brutal, molt agressiu. Als meus alumnes, només n'hi havia un que intentava adaptar-se a aquell estil, però li costava. Llavors, vam canviar. Jo em fixo en l'estil dels grans: De la Hoya, Muhammad Ali, Mike Tyson, Floyd Mayweather i Canelo. Vaig ensenyant i ells mesclen el que han après per crear el seu estil. 

X.F. - Ara que menciones a Tyson. Què passarà en aquest combat que tindrà aviat? 
M.T. - És brutal, és brutal. Entenc que la major part d'això és màrqueting, perquè el Logan Paul és bo i es dedica a desafiar-los. Però no s'adona que un cop de puny del Mike Tyson el pot tombar a la lona. Perquè el Mike Tyson és molt, molt, molt agressiu. Està rondant els seixanta i tot i així és brutal. No té el mateix físic que tenia, perquè està gran, però sap com pegar. I no pega normal, ho fa balancejant el cos. Cada cop que balanceja el cos i l'acompanya amb el maluc i les espatlles, el 80% del pes del cos es concentra en el puny. Tyson guanyarà. Encara que sigui perquè l'altre es deixi. Tyson té un recorregut, una fama, un estatus en el món de la boxa i no deixaran que un xaval sortit del no-res el desafiï i el ridiculitzi davant dels espectadors.

X.F. - Trobes a faltar competir? 
M.T. - Sempre, sempre! Hi ha vegades que dic: "M'agradaria tenir algú aquí per poder fer, com a mínim, una mica d'espàrring". Amb els alumnes no puc perquè quan em poso els guants em transformo. M'ho prenc seriosament. M'agradaria que vingués algú, sentir les hòsties a la cara, que tinc la cara inflada, sang... ho enyoro. Però ara mateix no puc, per la feina i perquè prefereixo tenir moments amb la família.