Xavier Franch - Organitzes viatges per a l'F.C. Barcelona. Com vas arribar a aquesta feina?
Griselda Miralles - A la Universitat t'enfoquen a les agències de viatges com a viatges vacacionals, i hi ha moltes més opcions. En el món dels esports, hi ha tot un món darrere. Per a mi va ser entrar en un món desconegut. 

X.F. - Amb quines tasques vas començar i a què et dediques avui en dia?
G.M. - Vaig començar encarregant-me dels viatges corporatius del dia a dia: de directius i entrenador del primer equip que se'n van al sorteig de la Champions a Nyon, d'observadors que van a veure jugadors per fitxar-los, de jugadors que tornen a casa per les vacances... Arran de la Covid-19, com que ja havia viatjat moltes vegades amb seguidors em van preguntar si voldria organitzar tota aquesta part. Com que gestionar viatges de grups m'agrada molt més que fer un simple bitllet d'avió o de tren, vaig dir que sí. Fins a l'any passat vaig estar fent això. Ara estic organitzant, a més dels viatges d'aficionats, tots els de les seccions de futbol sala i del Barça B, a més dels desplaçaments internacionals del bàsquet, de l'hoquei i de l'handbol.  

X.F. - Quina relació tenies amb el Barça tu?
G.M. - En el meu cas, jo era molt culer, m'agradava molt el futbol. Els primers anys era superemocionant, però a la llarga també em passava que si al sortir de la feina em deien d'anar a sopar i veure un partit del Barça, ho vaig acabar avorrint. Ara m'ha tornat a motivar. Com que porto altres equips, hi ha dies que miro partits del futsal, del bàsquet.

X.F. - On has viatjat amb els aficionats?
G.M. -  A casa tinc totes les entrades dels partits en què he anat. Vaig entrar l'abril del 2018 i al maig ja hi havia una final de la Copa del Rei. Era un moment de bogeria. La cap em va dir si volia anar amb un autobús d'aficionats a Madrid a la final. Va ser el primer desplaçament que vaig fer. He viatjat per Europa: a Liverpool, a Manchester, a Dortmund, a Lió, a Eindhoven, a Torí, a Riga... La setmana que ve vaig a París [l'entrevista va ser feta abans del PSG - Barça]. De lliga, he estat a tot Espanya, al País Basc amb diferència. A Madrid, a Sevilla, a València, a Villareal… 

X.F. - Tens algun camp preferit?
G.M. - Sí, dos: Old Trafford, el camp del Manchester United, i Anfield, el del Liverpool. De fora conserva l'estructura antiga i l'afició és una passada. Quan van cantar el You'll never walk alone a cappella se'm va posar la pell de gallina. És dels millors moments que recordo. A més, eren uns quarts de final de la Champions. Vam organitzar cinc o sis vols. Portàvem una burrada de gent!

X.F. - En aquests desplaçaments també hi deu haver aventures amb els aficionats, oi?
G.M. - Sí, passa més amb el masculí, perquè l'ambient dels seguidors del femení és molt més familiar. L'afició del masculí és principalment de nois joves, alguns dels quals borratxos... M'ha passat que faltés un aficionat per agafar l'autobús i va resultar que estava detingut. També n'hi ha algun a qui agafa un coma etíl·lic. Hi ha mil històries així, i n'hi ha cada una...

X.F. - Amb aquesta feina pots veure el Barça per dins, el seu funcionament intern.
G.M. - Sí, i a part crec que és una oportunitat bona perquè el Barça és un club molt reconegut i molt exigent. Aprens a lidiar amb situacions que potser en altres lloc no te les trobaries. Sempre estàs en tensió perquè tot surti bé. Per exemple, de vegades un directiu ha d'anar sí o sí en un avió per al qual no queden places. Has de moure cel i terra. Amb el primer equip, les coses s'han d'aconseguir sí o sí. Amb les seccions hi ha més màniga ampla i es poden adaptar més.

X.F. - Has tingut accés a informació privilegiada, com per exemple de fitxatges?
G.M. - A vegades sí, i a vegades no, però hi ha gent del club que ho filtra a la premsa. Hi ha moltes vegades que els mitjans saben coses abans que nosaltres mateixos. Sí que hi ha vegades que et diuen que un directiu ha d'anar a tal lloc i ja sospites, o quan ha de vindre tal persona. A vegades et donen els noms i altres vegades, no.

X.F. - Com és viatjar amb el primer equip del Barça quan sempre has sigut culer?
G.M. - Flipes! Ells no et coneixen de res perquè han coincidit amb tu dues vegades, però està molt bé tenir-los tan a prop. L'any passat, a Pamplona, l'equip tenia un hotel en exclusiva. Un company i jo estàvem asseguts i al costat hi havia la sala dels fisioterapeutes. Els jugadors sabien que formàvem part de la logística. Xavi va passar i ens va saludar, Gavi ens va saludar, Lewandowski  ens va saludar... Saps que no et coneixen però que t'han saludat, i fa gràcia.
X.F. - Alguna vegada t'ha sortit la fan que tens dins i has demanat fotos o autògrafs?
G.M. - No. Sé que si ho fes, sobrepassaria uns límits que no vull passar. En aquells moments estic treballant per ells. Crec que no seria ideal passar a actuar com una forofa. M'encantaria. Però sé que hi certs límits que no he de passar.

X.F. - Hauràs d'esperar a algun títol.
G.M. - De fet, recordo que vaig anar amb el futsal a la Final Four de Riga que van guanyar. De tornada a l'avió, els jugadors es van passejar per tot l'avió saludant els aficionats, abraçant els seguidors. Va ser molt guai. Les seccions són més permeables i hi ha un tracte més de tu a tu.

X.F. - Amb tota la logística, tens temps per gaudir dels viatges i dels partits?
G.M. - Sí, hi ha temps de fer turisme i tot i que gairebé mai veiem tot el partit sencer, sí que es pot. Disfrutes d'aquella estona. Si el desplaçament és amb avió, surto a la mitja part per anar a l'aeroport per assegurar que tot estigui bé. 

X.F. - Quin repte logístic tens pendent?
G.M. - M'agradaria organitzar el viatge a una final de la Champions masculina. Amb el femení, l'any passat vam anar a Eindhoven.