Xavier Franch - El 1983 vau crear el Club Patí Borges. Com va ser que us vau posar d'acord per aquest esport i no un altre?
Núria Pau - Si vols que t'ho diga, no ho sé. La canalla tenien els patins per anar pel carrer i vam pensar que podíem fer una mica de club. Les primeres patinadores tenien uns 4 anys: la Judit Florejachs, la Glòria Bellmunt, la Núria Gassió, la Rosa i la Maite Sans, entre d'altres.
X.F. - Com van començar les classes?
N.P. - Hi havia dos noies joves que en sabien i van vindre. Eren l'Anna Puigdengoles i la Neus Olivart. Elles van ser les que van començar a ensenyar-los-hi. Llavors, encara no anàvem a cap campionat. Com que vam veure que la gent s'hi anaven apuntant, vam decidir que ens havíem de federar. Ens vam federar el 1984.
X.F. - Quines van ser les següents passes?
N.P. - Llavors vam agafar un entrenador que només es dedicava a entrenar, en Joan Potrony. Encara entrena actualment el CP Tremp. Llavors, entrenava el Borges i el Golmés. A partir d'aquí, vam arribar a tindre 150 patinadores, al Club Patí Borges! Patinadores, no patinadors. Eren tot nenes.
X.F. - Com es passa de mitja dotzena de patinadores a 150?
N.P. - No ho sé! Vam anar fent i tothom s'anava apuntant, apuntant. La veritat és que va començar a vindre gent. Es participava en tot. De regidor d'Esports hi havia el Juli Gonzàlez i ens va ajudar sempre molt. Després, hi va passar l'Andreu Salvadó, que també ens va ajudar. Fins que el 1990 ens vam aventurar a fer un campionat d'Europa. El vam muntar tot nosaltres! Va ser un èxit total.
X.F. - Devia ser tot un repte.
N.P. - No sé com està ara la música dels campionats, però de la que posaven durant molts anys a tots els campionats de la Federació Espanyola de Patinatge, la patent la teníem nosaltres. Els de la Federació, quan vam muntar el campionat d'Europa, ens van dir que s'havia de buscar una música per al moment de sortir a la pista. No recordo d'on la vam treure, però va agradar tant que va vindre el president i em va dir que a partir de llavors, en tots els campionats, posarien aquella música.
X.F. - Quants anys vas ser presidenta?
N.P. - Del 1984 al 1999.
X.F. - La resta de membres de la junta també es va mantenir tants anys?
N.P. - Sí, sempre érem les mateixes. Sempre érem nosaltres. Estàvem molt ben avinguts amb l'Antonieta Gaya, la Carme Claret, la Maria Teresa Castro, la Dolors Minguella... Els nostres homes també ens ajudaven molt. A les reunions a vegades també venien, quan havíem de fer les carrosses dels Tres Tombs, quan féiem els festivals per fer decorats... I les reunions les fèiem a casa, no teníem ni local.
X.F. - Us coneixíeu abans del CP Borges?
N.P. - Ens coneixíem dels patins. Arran de l'inici del patinatge i muntar coses ens vam fer amigues. I molta canalla va guanyar moltes competicions, com la Rosa Sans, la Glòria Bellmunt o la Sònia Josa. Sempre pujaven al podi.
X.F. - Quines altres fites recordes del club?
N.P. - Vam organitzar algun campionat de Catalunya i també algun d'Espanya. El d'Europa, però, ja va ser... Aquí va vindre gent de tot arreu: d'Anglaterra, d'Alemanya... Hi va haver un patinador anglès que quan s'havia de posar els patins va veure que se'ls havia deixat a l'hotel a Lleida. Si haguessis vist aquell noi! Estava a punt d'agafar-li un atac. Per sort es va poder solucionar. Però allò del Campionat va ser molt fort. El diari Segre cada dia parlava de nosaltres. No sé quantes entrevistes vaig fer.
X.F. - Va ser un punt d'inflexió. Va servir per captar més patinadores i consolidar el club?
N.P. - Ja ho teníem. Quan vam fer el campionat d'Europa ja ho teníem consolidat, això. Ja havíem anat a molts campionats i aquí havíem fet molts campionats. Del 1984 al 1990 vam fer moltes coses. Hi va haver un boom! També vam anar al Palau Sant Jordi a actuar en un festival amb una coreografia de la Mary Poppins!
X.F. - Com eren aquestes actuacions?
N.P. - Era una actuació de tot el club, una passada! Un any vam fer la de Mary Poppins i la coreografia era una rèplica de la pel·lícula. Havíem guanyat moltes vegades el festival provincial, en la demarcació de Lleida.
X.F. - Els pares i mares que vau començar l'entitat us vau posar mai els patins?
N.P. - Una vegada vam anar a una excursió tot el grup a Jaca. Allí vam anar al Palau de Gel i clar que ens vam posar els patins. Érem joves!
X.F. - Promoure el patinatge artístic us hi va fer aficionar?
N.P. - Quan el veig a la tele, m'hi van els ulls. Em recorda tant a quan la canalla ho feien.
X.F. - El vas a veure de tant en tant?
N.P. - Sí, sí, quan ho fan a prop de casa, sí. Ara que l'Íngrid [la seva filla] continua a Torregrossa després de tants anys em fa gràcia eure-la.
X.F. - Quin era el panorama del patinatge artístic a la comarca quan vau començar a promoure el CP Borges?
N.P. - Quan nosaltres vam començar, els clubs que eren forts eren el Llista Blava de Lleida, la Bordeta, el Mollerussa, el Bellcaire, el Tremp o el Solsona. Aquí a la comarca no hi havia moviment. Hi havia nenes que vivien en altres pobles de les Garrigues que venien aquí.
X.F. - Quin record guardes d'aquells temps?
N.P. - De satisfacció. Teníem molta feina i maldecaps, però la veritat és que molt contenta.
