Xavier Franch - Per què et vas decidir a fer d'entrenador de pàdel?
Isaac Cárdenas - Al principi vaig començar a jugar, i m'agradava. La primera idea era que com que tenia tants dies de festa, si m'agradava entrenar m'hi podria dedicar per guanyar uns diners extra. La principal opció era això. A mesura que vaig començar a donar classes em vaig adonar que se'm donava bé. A la gent li agradava i altres entrenadors em deien que ho feia bé i que podria haver sigut professor en una escola o en un institut. Vaig pensar que potser tenia la vocació amagada. Jo sempre havia treballat a les ambulàncies. D'una manera o d'una altra, el que faig és ajudar la gent.

Xavier Franch - Vas començar entrenant persones adultes. Va ser després que van venir les classes per a la canalla?
Isaac Cárdenas - No, va ser molt aviat. Al principi ho combinava, adults i canalla. A poc a poc, com que vaig començar a agafar nivell, podia entrenar gent que té més nivell. Vaig encarregar-me de la competició al Pàdel Indoor de Lleida, i acompanyava els menors a campionats d'Espanya... Ho feia per amor a l'art, perquè m'agradava. I el 2018 em van contractar al Pàdel Juneda i ja no era compatible estar als dos llocs. Allí vaig aprendre molt i aquí a Juneda m'he anat formant més. 

Xavier Franch - Quines diferències hi veus entre entrenar els uns i els altres?
Isaac Cárdenas - La diferència és que, en principi, a la canalla li has d'ensenyar l'esport i els valors de l'esport, com l'esforç. Amb la gent gran les classes són a la carta. Hi ha nois que competeixen i que estan en un rànquing bastant alt. I també em ve la dona gran o el senyor gran que en vol aprendre i passar-ho bé.  

Xavier Franch - Com prepareu els infants?
Isaac Cárdenas - Molts clubs posen els monitors i entrenadors sense titulació amb els nens i nenes més petits. Ens estem equivocant. Amb els nens més petits has de posar la gent més formada perquè els fas fer una base de les progressions i de la tècnica del cop que ja no perdran mai. Intento agafar sempre una classe de petits. Ara porto dos anys agafant una classe de cinc nenes, i l'evolució es veu molt. Els nens, al principi, comencen a fer pàdel com una extraescolar. El pàdel a Juneda és un esport secundari. Aquí tenim el futbol i l'hoquei, esports que sempre han tingut solera. Primer fan hoquei i, el dia que els queda lliure, fan pàdel. Dins d'aquesta situació, som una de les escoles de Lleida amb més infants competint. I sempre n'agafes dos o tres que s'hi volen dedicar. A aquests els hem de potenciar. 

Xavier Franch - No parem de veure pobles que construeixen pistes de pàdel. Per què creus que s'ha fet tan popular l'esport?
Isaac Cárdenas - Primer, perquè és un esport molt social i perquè és fàcil de jugar-hi. Tothom pot agafar una pala i passar la pilota, a diferents nivells. Com més evoluciones tècnicament, t'ho passes millor, perquè llavors la pilota ja passa més vegades. I enganxa. Ara estan fent aplicacions que et donen puntuacions tant si guanyes com si perds, i crea rivalitat. Això fa que el pàdel pugi més. 

Xavier Franch - És només aquest contacte a la pista entre les parelles?
Isaac Cárdenas - I que després vas a fer un cafè o una cerveseta, o formes un equip i vas a jugar fora. Hem de tenir en compte que el Pàdel Juneda, en menors i en adults, ha sigut un boom. Tenim dos equips masculins i tres de femenins. Coincideix que les dones tiren més i els agrada més jugar. A Juneda tenim les millors jugadores infantils, alevines i benjamines de Lleida.

Xavier Franch - En el camp dels entrenadors, també passa que hi ha moltes dones?
Isaac Cárdenas - N'hi ha menys, i és una cosa que des de la Federació espanyola i la Federació catalana s'està lluitant perquè n'hi hagi més. Vam estar fent el curs del Nivell 3 i només hi havia una dona, i venia de Finlàndia. No és que no hi tinguin accés, és perquè no s'apunten.
 
Xavier Franch - Què teniu ara entre mans?
Isaac Cárdenas - Ara estem formant l'equip per anar al Campionat de Catalunya de menors al Pàdel Indoor de Lleida. Aquest any intentarem fer tres equips de nenes, perquè en tenim moltes, i dos de nens. I a veure com va! Sempre fèiem unes colònies. Aquest any anirem a la Manreana, així fem equip.  

Xavier Franch - A nivell d'estructura del Pàdel Juneda, què més s'hauria de fer?
Isaac Cárdenas - Faltaria falta més canalla que competís al circuit català. Molta ve al Campionat de Catalunya de menors però després ja no ve als altres perquè tenen futbol, o hoquei, o altres esports. I llavors en queden quatre.

Xavier Franch - Amb els títols que tens, voldries fer d'entrenador professional?
Isaac Cárdenas - Sí, potser queda com que soc un flipat, però he anat a poquet a poquet formant-me. Estant a Juneda és molt difícil, però seria un objectiu. És molt més difícil que des de la meva posició pugui sorgir. Com ho podré aconseguir? Si des de ben petits porto jugadors i jugadores i acaben començant a jugar com a professionals. Res és impossible.

Xavier Franch - Ets entrenador i tens una filla que juga. És fàcil combinar els dos rols?
Isaac Cárdenas - De moment ho porto bé. Aquests anys he après què he de fer i què no he de fer com a pare. Un pare és un pare, no és un entrenador. I des de ben petita, amb la Martina, ho tenim ben diferenciat. A la pista soc l'Isaac, l'entrenador, i quan surto soc el papa.  Quan comenci a ser més gran potser m'enviarà a pastar fang. Si això passa, jo he de prioritzar ser pare abans que ser entrenador. Com a pare estic molt orgullós.