Francesc Florensa: Com i per què comences a jugar a bàsquet?
Anna Prim: Vaig començar als 8 anys i va ser un regal d'aniversari. Encara que jo en aquell moment preferia el futbol, els meus pares em van apuntar al CB Lleida. La meua mare també havia jugat i, a més, van pensar que amb els hiverns tan freds que tenim a Lleida era millor practicar un esport que no fos a l'aire lliure.

F.F.: En quina posició jugues? 
A.P.: Sóc base i és la posició que més m'agrada.  Em permet dirigir el joc, organitzar, passar, tirar... És una posició molt completa i on gaudeixo molt.

F.F.: Quines són les teues virtuts i els teus defectes com a jugadora?
A.P.: Com a virtut, segurament, la visió de joc. La faceta per millorar és la meua intensitat defensiva. M'agrada més atacar -riu.

F.F.: Aquesta temporada la teua vida ha fet un tomb, explica'ns...
A.P.: Després de jugar tota la vida al CB Lleida, el passat mes de setembre em vaig incorporar al Centre de Tecnificació Esportiva Joaquim Blume a Esplugues de Llobregat. És un centre d'alt rendiment on millores l'esport que practiques, en aquest cas el bàsquet, estudies i també hi vius. Em van proposar de participar en aquest programa juntament amb 4 noies més: dues de Catalunya, una d'Andalusia i una altra d'aragonesa, i vaig deixar Lleida per anar a viure a la residència d'esportistes. Jugo al club del centre, el Segle XXI, en la categoria júnior femení preferent. Totes les integrants de l'equip hauríem de jugar en categoria cadet -dues categories per sota- però juguem contra noies més grans que nosaltres.

F.F.: Com és un dia a la Residència Blume?
A.P.: Als matins, de 8 a 12, vaig a l'institut, on enguany estic cursant tercer d'ESO. Després, de 12.15 a 14.30, tenim entrenament físic, i a la tarda ens tornem a entrenar, aquest cop a la pista de bàsquet. L'institut, la residència i les pistes són al mateix recinte. A l'acadèmia, a banda del bàsquet, s'hi practiquen molts altres esports, tennis, handbol, ciclisme, natació sincronitzada... Cadascú té les seues rutines. Estic molt contenta perquè m'hi he adaptat molt bé!

F.F.: T'agradaria viure del bàsquet?
A.P.: Sí! Ara estic molt feliç de ser aquí al centre i l'objectiu és aprofitar l'oportunitat i l'experiència i poder-ho gaudir durant els quatre anys que dura (sempre que el rendiment acadèmic i esportiu sigui l'òptim). Un cop acabes, si tot va bé, reps una beca per anar a estudiar i jugar als Estats Units. En cas que no, sempre pots jugar en alguna categoria important en l'àmbit estatal.