Xavier Franch - Has sigut una de les sorpreses de la temporada. Vas debutar en competició i vas començar a pujar als podis. Quina valoració en fas?
Júlia Mir - El balanç general és positiu, sobretot tenint en compte que jo pensava que aniria a una cursa i que no seria capaç d'acabar. A part d'algunes victòries que he aconseguit, sobretot em quedo amb el subcampionat de Catalunya. Allò va ser el millor moment de la temporada. Va ser superespecial. Anar amb la selecció catalana [al Tour de Charente-Maritime], allò també va ser un somni. I, també, sí que és cert, que he conegut la cara dolenta del ciclisme.

Xavier Franch - Quina és?
Júlia Mir - El ciclisme és un esport molt dur. A mi quan m'ho deien no m'ho creia. És molt dur perquè és molt sacrificat. Et passes els caps de setmana viatjant, entrenant... I el pitjor de tot són les caigudes, que n'he patit unes quantes. Una al Campionat de la Comunitat Valenciana, a 500 metres de meta. L'altra va ser al Campionat d'Espanya. Allí hi havia noies molt, molt bones. Jo em vaig col·locar al grup de les favorites. Es van fugar i jo estava amb elles, però després vaig caure. L'última, la més dura de totes, va ser a França amb la selecció catalana. Volia quedar bé, fer un bon paper. Just quan es va acabar la sortida neutralitzada, que eren 3 quilòmetres, hi va haver un amuntegament, me'l vaig menjar, me'n vaig anar a la cuneta, i em vaig fer un tall al braç. Vaig tornar a pujar a la bici i vaig dir: "Júlia, aquesta cursa l'acabes".

Xavier Franch - Et va fitxar l'equip Universitat Politècnica de València (UPV). Com va anar amb aquesta formació?
Júlia Mir - De fet, aquest any han passat moltes coses que per a mi eren un somni. Jo estava molt contenta, i a més feien un bon tracte. El que passa és que durant la temporada sí que he vist coses que a mi no m'agraden, com el tema de les pressions. Jo les porto malament. No m'agrada que em pressionin. Necessito aprendre.

Xavier Franch - T'havies plantejat canviar d'equip. Podria donar-se aquesta situació?
Júlia Mir - Sí, sí. Me'n vaig amb el Massi Tactic Academy. 

Xavier Franch - És una estructura molt potent dins el ciclisme femení actual.
Júlia Mir - Està molt bé, la veritat. Jo estic molt contenta. A part, són molt bona gent, són de Girona, I m'animen a aprendre sense pressions. M'animen a guanyar experiència i a veure fins on es pot arribar. 

Xavier Franch - Quins seran els objectius?
Júlia Mir - Formar-me amb gent que m'ensenyi, que sàpiga de ciclisme. Amb una estructura, com tu dius, ja formada. I si puc aspirar a entrar a l'equip gran [el Massi Tactic tenia fins ara categoria Continental. Per manca de pressupost, el 2024 serà de categoria Nacional, però aspira a recuperar el nivell Continental el 2025], doncs entrar-hi. Aquest any 2024, no. Jo voldria agafar experiència. I el 2025, si acompanyen els resultats, acompanya la forma física, el nivell de tècnica, poder pujar. 

Xavier Franch - Quin serà el teu calendari?
Júlia Mir - La Copa Espanya, que són vuit o nou proves. Allí hi ha nivell. Hi van equips UCI, Continental, i hi ha més nivell. Anirem a provar allí, a veure què tal ens movem i què tal estem de forma física. El Campionat d'Espanya també ho intentaré. I la Copa Catalana de Fèmines. 

Xavier Franch - Això vol dir que et veurem al Trofeu Vila de Juneda de Fèmines?
Júlia Mir - Sí, si no passa res, sí. Aquest tipus de circuits no són tant el meu tipus de ciclisme. Jo soc més de pujades i baixades. Aquests són molt tècnics, però van molt bé per guanyar experiència. La veritat que és que em fa il·lusió, però em fa por. Perquè és a casa i per les llambordes. És dureta, és dureta! 

Xavier Franch - A cop de pedal, et deus conèixer totes les carreteres de la comarca.
Júlia Mir - Sí, me les sé totes. Tinc totes les carreteres apamades i les pujades sé quant em duren... Per fer sèries, que normalment són amb pujada, vaig a Cervià. Estic in love amb aquella pujada. I, si no, les meves rutes preferies, ara seré una mica traïdora, m'agrada anar pel pla. Tiro cap a Arbeca, perquè m'agrada planejar.

Xavier Franch - Entrenes sola o en grup?
Júlia Mir - Normament, surto a entrenar sola. Jo ho disfruto. És el meu moment de relax. I ara, que estarem amb l'equip, començarem a entrenar juntes, allí a Girona. A vegades surto amb el meu tiet, però ja em té por. Un dia es va enfadar amb mi, va marxar. Al principi es reia ell de mi, i ara és al revés. Venjança!

Xavier Franch - Coneixies ciclistes que competissin al qui demanar consell?
Júlia Mir - Abans de començar, no. Em vaig llençar a la piscina amb una bena als ulls, sense saber què em trobaria. Durant l'any he conegut molta gent, però d'aquí de la comarca, no. 

Xavier Franch - Vas començar a anar amb bici tard respecte a les teves rivals. Hi penses en si t'afecta o si et pot beneficiar?
Júlia Mir - Sí que hi penso. Hi penso molt. A nivell d'inseguretat, però també una mica a nivell de motivació. Jo surto del no-res. Però a nivell de motivació veig que, amb el poc temps que porto, no estic malament. Encara tinc 10 anys bons, si vull. El primer que tinc al cap és fer 3 anys més de ciclisme, per veure com va, fins on arribo.

Xavier Franch - Si et poses a fantasiejar, què voldries aconseguir com a ciclista 
Júlia Mir - Per començar des de baix, m'encantaria ser Campiona de Catalunya. M'encantaria tenir el maillot de Catalunya. M'agradaria fer alguna cursa com la Vuelta a Espanya Fèmines i poder dir que he corregut amb les millors del món. Una prova UCI com la Revolta també és una prova a la qual m'agradaria anar.