Francesc Florensa: Com arribes al Campionat del Món de motociclisme?
Christian Ciurana: Sempre he estat un gran afeccionat a les motos. Des de ben petit el meu pare em va transmetre aquesta passió. Als 26 anys, quan estava treballant  en el sector del manteniment industrial, vaig decidir plegar, posar-me a estudiar (a la Monlau-Competición) i intentar dedicar-me al món del motociclisme. Des de llavors, començant per les pràctiques que vaig fer en acabar els estudis al Campionat del Món de MotoGP a la categoria Moto2, no he parat. He passat pel motocròs, pel Campionat d'Espanya de Velocitat en Superbikes, la Copa Metrakit i el Supermotard fins, des de fa uns anys, que he tornat Moto2. Actualment estic a l'Idemitsu Honda Team Asia. Sóc un dels mecànics del pilot malaisi  Khairul Idham Pawi. 

F.F.: Quina és la teua tasca a l'equip?
C.C.: Faig diverses feines. En primer lloc, sóc un dels conductors del camió de l'equip. Amb el tràiler anem de circuit en circuit per tot Europa. Allí hi portem, juntament amb el meu company, les motos, els recanvis, el material per muntar els boxes (instal·lacions de llum, aire, aigua, moqueta, eines...), que també és part de la nostra feina. En finalitzar el muntatge, netegem el camió, que sempre s'embruta molt durant el viatge. Després ens encarreguem de desmuntar totalment la moto, revisar-la i netejar-la fins a l'últim detall, tornar-la a muntar, engegar-la i deixar-la a punt perquè el pilot la pugui utilitzar en els entrenaments lliures del divendres. Durant els entrenaments, hem de modificar els settings de la moto per aconseguir els reglatges que demana el pilot i també reparar ràpidament i amb garanties alguna les possibles avaries o caigudes perquè el pilot pugui continuar rodant. En acabar la cursa, la nostra feina és recollir-ho tot i desplaçar-nos cap al pròxim circuit. Som els primers d'arribar i els últims de marxar. Quan les competicions són fora del continent europeu, ens desplacem amb avió, tant nosaltres com tot el material necessari. Quan arribem al circuit ens hi trobem les caixes amb tot el material i el procés torna a començar.

F.F.: Se't fa dur aquest ritme de vida, sempre amunt i avall?
C.C.: És dur, sí. Però al final és una rutina i t'hi adaptes. A més, quan no tenim competició tinc força temps lliure. A banda, com que és la meua il·lusió, un somni fet realitat, ho porto molt bé.  Mai m'hauria imaginat que podria treballar al Mundial! Al principi, flipava amb la feina! De fet, encara ara, quan sóc al mur, i ensenyo la pissarra al nostre pilot i passen totes les motos per davant meu, se'm posa la pell de gallina, em bull la sang! Em sento un privilegiat!

F.F.: Tens relació amb mecànics, pilots, mànagers...
C.C.: Sí, el paddock és com una petita família, ens coneixem tots. Any rere any veus més o menys les mateixes persones i encara que siguis d'equips diferents mantens una bona relació.