Francesc Florensa: D'on et ve l'afecció a la muntanya?
Antoni Satorra: Doncs segurament tot començà amb Mossèn Teulé, de les Borges, ens posava a 8 o 9 dins un 2 CV i ens portava a la muntanya. Després, quan vaig anar a viure a Lleida, vaig començar a fer espeleologia amb un company de la feina, i fins ara.

F.F.: Com han canviat les activitats de muntanya en els darrers 30 anys?
A.S.: La diferència més gran és que abans la muntanya era un lloc de descoberta; miraves ressenyes, coordenades i mapes i t'hi endinsaves, anaves a fer l'excursió. Molts cops tornaves a casa sense trobar el lloc que havies anat a buscar, però content d'haver gaudit de la jornada! Actualment a la gent li agrada ser guiada. Moltes marxes, moltes competicions, però tot organitzat.

F.F.: Quines són les activitats que realitza el Centre Excursionista de Lleida?
A.S.: El centre té un calendari anual molt complet. Som uns 700 socis de totes les edats i hi fem activitats per a tots els gustos; raquetes de neu, esquí, caminades, sortides en bicicleta, submarinisme, el grup de famílies... i moltes d'aquestes són monitorades. Es fan cursets regularment per aprendre cadascuna de les disciplines. 

F.F.: Com entres de president? 
A.S.: Allò que t'enganyen, saps? -riu-. Va ser una emboscada que em van fer. Ho vaig comentar a la filla i la dona, i els va semblar bé. Sembla que no, però una entitat com el CEL dona força feina; subvencions, cursos, sortides, concursos, respondre e-mails... 

F.F.: Creus que les Garrigues tenen potencial en l'àmbit excursionista?
A.S.: Les Garrigues sorprenen perquè la gent no les coneix. El paisatge, les cabanes de volta, la serra de la Llena, la vall del riu Set, els Bessons... És una comarca que té el seu encant.

F.F.: Per què decideixes escriure un llibre sobre la serra de Mont-roig?
A.S.: Doncs fàcil, per donar a conèixer una serra que tenim molt a prop i que té unes excursions fantàstiques. Va ser el company Joan Ramon Segura qui em va proposar d'escriure un llibre junts i ens vam avenir. Sobre el Mont-roig no hi havia cap llibre amb informació detallada i ens va semblar que era interessant aprofundir sobre la zona. Pensa que amb mitja hora o tres quarts vas de Lleida a Balaguer i, per tant, tenim un munt de caminades al costat de casa, espectaculars i desconegudes. Ens vam repartir les rutes i cadascú ha fet les seues, així no ens hem discutit gaire -riu.

F.F.: Per acabar, recomana'ns una excursió per a algú que es vol iniciar.
A.S.: Doncs mira, una ruta del llibre, aquí ben a propet. Podria anar al Balconet des de Santa Linya i gaudirà de l'escapada. Hi pot anar a peu o en cotxe. Segur que s'hi enganxa!