Fa uns anys que no participen en competicions federatives, però el Club Billar Borges continua viu després de la seua fundació el 1972. Ho fa amb discreció, lluny de la visibilitat que havia tingut temps enrere, especialment durant els primers 90, quan havia organitzat tornejos a la pista del poliesportiu i havia rebut els millors jugadors del món. Fins i tot algun jugador de l'entitat, com el cervianenc Jordi Martí, havia participat en algun campionat mundial. Ara, els principals esdeveniments del Club Billar Borges són dos: el torneig de festa major i el de Nadal, que ha finalitzat aquest 22 de desembre. Són competicions entre els mateixos socis, tots contra tots, que duren uns tres mesos.
 
Dels bars a la seu pròpia
Aquests tornejos tenen lloc a la seu de l'entitat, un altell del pavelló Francesc Macià on hi ha tres taules gran match, professionals com les de les competicions oficials d'arreu. Aquí s'hi van traslladar el 1993, procedents d'un local del passeig del Terrall on tothom coincideix que es va viure l'edat daurada del billar local. Hi havia fins a cinc taules i més de 60 socis. Es va intentar, fins i tot, crear una escola de billar, però de la canalla que s'hi va interessar només un, Jordi Martínez, va continuar i avui milita, federat, a L'Amistat de Mollerussa. Anteriorment, el club havia viscut al bar Versalles, al bar las Vegas i al parador Sant Jaume, on va néixer. Eren temps en què a tots els bars hi havia billars (a l'American, fins i tot de gran match), on es jugava al xapó, al 25, al 31... i era als bars on s'iniciaven els practicants.

Una aturada de més d'una dècada quasi enterra definitivament el club, però la persistència de persones com Francesc Garcia van fer possible que el 1991 reprengués l'activitat. En èpoques difícils, el pes de Garcia, o d'Antoni Melich, o de Jaume Solé es pot dir que ha aguantat el club. 
Avui té 37 socis, presidits per Josep Maria López, que es defineixen com un grup d'amics que comparteixen un esbarjo. No són tants com fa uns anys, però són fidels. Alguns hi van cada dia; altres, cada setmana. El fet de ser l'únic club de les Garrigues, a més, fa que entre els socis n'hi hagi també d'Arbeca, Juneda, l'Albi, Cervià, el Vilosell, la Pobla... És, a la pràctica, un club comarcal.  

El repte, mantenir-se
Un dels hàndicaps per a la continuïtat del club és l'edat dels socis. El més jove en té 50. N'hi ha que ho donen per perdut; altres, com el Ramon Martí, que hi és des del primer dia, són optimistes: "No es perdrà mai". "Els estatuts diuen que mentre hi hagi un sol jugador, el club existirà". El cert és que, en els últims mesos, han tingut una desena d'altes. El 50è aniversari està garantit.