Van començar a moure el projecte entre el 2012 i el 2013, quan a Catalunya quasi ningú parlava de crossfit. Potser hi havia un o dos centres que en feien al país i alguns practicants fins i tot ho anomenaven, confusament, crossfight, però el Roger Cornudella i el Pol Farrerons, tots dos de les Borges i llicenciats en INEFC, hi van veure l'oportunitat de materialitzar la seva passió pel món de la preparació física. Van adquirir els drets de la franquícia Crossfit, que no deixa de ser una marca americana, i van obrir una sala -box, se'n diu- de 340 m2 a la Bordeta, a Lleida. Allà s'hi feien els exercicis per capacitar els usuaris per ser atletes complets, és a dir, aptes en múltiples facetes: àgils, ràpids, forts, resistents... Això és el crossfit, el contrari a una especialització. El Roger i el Pol hi van sumar també professionals de nutrició esportiva i fisioteràpia i van voler que la gent, en definitiva, tingués la sensació d'estar fent una activitat com un esportista professional. "Vam intentar marcar la diferència amb un gimnàs o un entrenament convencional donant aquest plus d'elit", explica el Roger. El boca-orella va fer la resta i el local aviat es va quedar petit.
 
Nou 'box' als Magraners
El desembre de 2017, Crossfit Lleida es va traslladar al barri dels Magraners, a una nau de 1.000 m2, on actualment hi ha uns 350 socis, entre els quals cada vegada més dones. Els impulsors destaquen que el nou emplaçament pot ser una oportunitat per als garriguencs, "a només 15 minuts de les Borges i amb fàcil aparcament", diu el Roger.
A diferència dels exercicis de disciplines esportives concretes, el crossfit admet qualsevol activitat -sense màquines- que contribueixi a capacitar la persona per ser més completa. De fet, des del 2014, la gent de Crossfit Lleida mai ha repetit un sol entrenament; es fa servir el mateix material, això sí (barra de pes, corda, anelles, pilotes medicinals, kettlebells...), però amb combinacions sempre diferents.

De moda
El crossfit i activitats físiques similars viuen, indubtablement, un moment d'esplendor. Entre els factors que ho poden explicar hi ha, precisament, aquesta varietat, així com el punt de competitivitat sana entre els companys i, sobretot, la progressió personal, mesurable objectivament. "Veus que cada vegada ets més capaç, que la corda no la pujaves i ara la puges, per exemple", diu Cornudella. És un treball molt intens, per què enganyar-se, i amb imatge de dur, però no per això perillós. Al final és com tot, el risc no és tant en el què sinó en el com, en si es fan les coses amb esma o sense, i aquí és on els preparadors tenen una de les feines principals: frenar la sobremotivació del personal.