Com ja havia passat amb l'handbol [v. SomEsports, 11], tot va començar al pati del col·legi Montserrat. Allí es pot dir que es va gestar l'inici del tennis a les Borges, teixint alguns joves les xarxes a mà. El primer club com a tal, però, va néixer el 1975. Era el Marinada Tennis Club, situat en una finca que havien comprat un any abans els germans Joan i Magí Rosell i Marcel Peralta al nord del nucli urbà, just creuat el canal d'Urgell. No era el primer de la comarca, ja que el 1969 s'havia fundat el Club de Tennis Juneda, però sí el primer de les Borges. La filosofia era clara: ser un espai social familiar. Per això, el vessant esportiu, si bé era el teòric pal de paller, no tenia per què passar davant de tot. Per això, també, l'adhesió no era de socis individuals sinó de grups familiars. I, per això, les entrades de nous grups familiars només s'aprovaven si hi havia un consens absolut entre els membres anteriors. I potser per això, també, els socis no recorden que hi hagués hagut mai baralles ni discussions importants.

Tot i que al principi encara no hi havia vestidors, ni llum ni aigua corrent, tan sols una pista, el club ja va organitzar el 1975 un campionat social. Després organitzaria també tornejos de festa major i comarcals i participaria en competicions interclub amb els altres clubs que es van crear al poble (la Serreta i Club Tennis Borges). Igualment, l'equip del Marinada disputaria encontres a Tàrrega, a Montblanc, a Balaguer, algun també a l'Aragó...  però amb qui més vegades va jugar va ser el Juneda. Tot autodidacta, sense entrenadors. Tornejos a banda, el format més freqüent eren els partits entre socis.

A mesura que s'incorporaven nous socis, l'aportació -la mateixa que la que havien posat els inicials- s'invertia en les instal·lacions, com ara els vestidors, la llum o una nova pista de formigó, que s'afegia a la de tennis quick. En el moment àlgid del club, entre 1975 i 1985, hi van haver unes 22 famílies. Amb el temps, la febre del tennis es va anar apagant, però quedava l'altra gran pota del club, la social, que, d'altra banda, és la que ha permès mantenir el local en condicions. Les celebracions del dilluns de Pasqua eren imperdibles, o els sopars de cada divendres, que van durar 35 anys, o festes d'aniversari, o la participació en el concurs de paelles del Terrall, on no han faltat a cap edició des del 1991, fins al punt que entre els socis s'autoanomenen, irònicament, Marinada Teca Club. També més enllà del tennis, l'entitat va ser promotora de la lliga local de futbol sala, per a la qual van formar un equip.

Justament ara, aquest 2019, els socis han acordat traspassar el club a aquells fills que vulguin revitalitzar-lo. La pista i l'espai en general necessita reformes, però l'oportunitat hi és. Tennis? Pàdel? Qui sap.