La d'enguany no és, ni molt menys, la primera vegada que la Volta Ciclista a Catalunya passa per les Garrigues. L'última va ser fa sis anys, el 2013, en una etapa que unia Almacelles i Valls, però en les 99 edicions de la cursa -la tercera per etapes més antiga del món- la comarca ha estat un habitual terreny de pas. L'any 1911, el primer que se celebra la Volta, l'organització ja fa passar els ciclistes per les Garrigues; concretament, per Vinaixa, les Borges Blanques i Juneda, un tram que es repetirà en nombroses ocasions. 

Aquella primera edició, curiosament, va ser en ple hivern, els dies 6, 7 i 8 de gener (tenia 3 etapes), cosa que en els anys següents ja no farien més. I és que el fred i el vent van passar factura als corredors. Va ser el cas, per exemple, del madrileny Lázaro S. Villada, que després de baixar el coll de Lilla, mort de fred, va demanar aixopluc a Vinaixa, on un veí el va deixar reposar en un llit de palla, "y allí se estaría aún durmiendo, quizá, si al pasar Escoda horas después no se enterara de ello y le despertara para que continuase su camino", diu la crònica. 

En les edicions posteriors, les Garrigues van ser zona de pas en nombroses ocasions, ja que els trajectes Lleida-Tarragona, Lleida-Reus, Lleida-Valls o fins i tot Saragossa-Tarragona (l'any 1962) passaven indefectiblement pel que avui és la carretera N-240. A vegades, alguna població de la comarca era també punt de control, és a dir, un dels llocs on els ciclistes s'havien d'aturar, signar un paper i continuar. L'any 1925, per exemple, la Unió Esportiva de Sants -que feia dos anys que havia agafat les regnes de la cursa- va delegar aquesta funció d'organització i control als clubs de futbol de Juneda i les Borges, aquest últim, concretament, el que estava vinculat al Fomento Borgense. L'any 1932, l'organització de la Volta va proposar la mateixa funció a la Peña Ciclista Borjas, que s'havia fundat el 1927, però aquesta no hi va voler col·laborar pel fet, segons sembla, que també hi havia implicat el Centre Demòcrata i Republicà.

A banda d'aquest traçat que creua la comarca d'est a oest (o a la inversa), també en va ser molt habitual un altre, Lleida-Tortosa, que la creuava de nord a sud (o a la inversa). De fet, als anys 40 i 50 pràcticament el trobem a cada edició de la Volta. I això volia dir que la comitiva passava o per Sarroca i Maials o per la Granadella i Bovera. El traçat devia agradar, perquè el 1970, amb motiu de les noces d'or de la cursa, s'hi torna a passar. Va ser una etapa avorrida, però, on els corredors no van oferir l'espectacle esperat ni al coll de Bovera, on es puntuava per al Premi de Muntanya. Aquell dia va guanyar l'anglès Michael Wright.

A les dècades dels 70 i 80, la presència de la Volta a les Garrigues seria més en comptagotes, fins que al tombant del segle XXI es produiria una cosa inèdita: que hi hagués sortida o arribada d'etapa. Això va passar a les Borges el 1997, el 2001, el 2002 i el 2004, però és una època que ja no podem considerar esport vintage i, per tant, formaria part d'un altre reportatge.