La temporada d'èxits de l'ASISA Borges Vall ha permès que, al llarg dels últims mesos, com ja havia passat en altres ocasions en què el CTT Borges s'havia agenciat algun títol o hi havia estat a prop, les mirades s'hagin deturat amb major interès en el tennis taula.

Malgrat que cada cop és una disciplina més popular a la comarca, almenys a nivell de base i de discurs, segueix sent minoritària en el conjunt de l'arena esportiva. Aquest escenari provoca situacions excepcionals, com que la gran majoria dels jugadors professionals de tennis taula competeixin en més d'una lliga europea al mateix temps.

En parlem amb José Luis Andrade, tècnic del primer equip del CTT Borges, Marc Duran i Joan Masip, tots dos jugadors de l'enguany bicampió ASISA Borges Vall i, a la vegada, d'altres equips de països veïns.

Guanyar-se un sou digne

La primera raó que impulsa els palistes a la múltiple militància és la necessitat de completar el salari. Andrade explica com, arran de la crisi del 2008, molts conjunts espanyols van trobar-se amb problemes per pagar els jugadors, fet que la Reial Federació Espanyola de Tennis Taula (RFETM) va resoldre habilitant aquesta possibilitat. Ara, els professionals poden guanyar un millor sou, alhora que l'RFETM recapta fons, fruit dels 400 € que han de pagar els palistes que volen jugar fora.

Per a Joan Masip "és l'única manera que tenim els jugadors professionals de tennis taula de guanyar-nos la vida de manera digna", al que afegeix que "jugadors top d'Europa sí que poden jugar només en una lliga. Nosaltres, que no estem ni al top100 mundial, és molt difícil". En el seu cas, competeix en dos lligues més a banda de l'espanyola: la francesa, amb el Perpinyà; i la portuguesa, amb el Novelense. Marc Duran, per la seva banda, competeix en quatre campionats en paral·lel. Juntament amb l'escut de l'ASISA Borges Vall, defensa el del Villers-Bretonneux francès, el del Västers BTK suec i, per acabar, la del Partizan serbi.

Les normatives de les federacions marquen com poden ser les competicions, i si bé a Suècia poden jugar a primer nivell, com també ho fan aquí els jugadors estrangers, i n'és una mostra el suec Viktor Brodd del mateix ASISA Borges Vall, a França es prohibeix jugar a primera i segona divisió, fet que ha provocat, com explica el mateix Duran, que la tercera categoria "gairebé és més forta que la segona. Hi ha molts jugadors de tots els països que hi juguen". Duran i Masip no han competit l'un contra l'altre a la lliga francesa, però sí que s'han enfrontat a rivals coneguts del Borges, o contra equips en què militaven aquests companys.

Conèixer múltiples realitats

Més enllà de la qüestió econòmica, tan Masip com Duran valoren positivament el fet de jugar a fora. Per als dos palistes catalans és una oportunitat per bregar-se en múltiples formes de joc. No es tracta tant de cultures esportives o maneres d'encarar els partits a cada país, sinó de jugadors amb els seus estils particulars, a més també del material. "El que es nota més és que juguen amb taules i pilotes diferents, i marques diferents, i això ho notem", reflexiona Masip, que afegeix que "jugar a tot arreu et fa ser un jugador de món".

Per a Duran, el ritme de joc i la continuïtat també són positius: "Jugar moltes lligues i jugar molts partits a mi em va bé", valora pensant en la bona temporada d'enguany, tant pels títols amb l'ASISA Borges Vall com pels que ha assolit a nivell individual. "Jugar amb molts jugadors diferents t'ajuda a millorar també i crec que m'ha anat molt bé", rebla.

La complexitat de tot plegat

La logística de combinar múltiples lligues és complicada, i afecta els jugadors i els clubs. La raó per la qual l'ASISA Borges Vall juga els partits a casa el divendres és per facilitar que els seus palistes puguin desplaçar-se dissabte a primera hora als partits d'altres lligues com la francesa, que acostuma a disputar-se també el cap de setmana. Aquesta hipoteca dels caps de setmana, de vegades, pesa. Masip ho expressa clarament: jugar en diferents lligues vol dir "viure sense cap cap de setmana lliure", a més de "perdre moltes hores en avió". Duran recorda arribar mitja hora abans d'algun partit a Suècia, atès que la ciutat de l'equip on juga es troba força lluny de l'aeroport. Alhora, també té present l'estrès d'estar pendent del rellotge: "Sempre a l'avió preguntaves si anava a l'hora, perquè, si alguna cosa sortia malament, no arribaves al partit". A més a més, cal tenir en compte el cansament, que tots dos posen en relleu a causa de la mobilitat. Després del partit de divendres amb l'ASISA Borges Vall, tots dos tenen present haver disputat enfrontaments amb els seus segons i tercers equips amb les forces justes. Per al tècnic, José Luis Andrade, l'escenari és "una bogeria", però entèn la situació dels seus palistes perquè és "una bona manera de poder ser professionals de la millor manera possible". Ell va viure l'aparició de les segones i terceres lligues quan estava fent el pas de la competició a la preparació tècnica: "A mi m'agafa que ja estava fent més d'entrenador que res, i, tot i que vaig tenir alguna oferta, vaig dir que no".

El sentiment de club

La militància en més d'un equip genera sensacions contraposades entre els jugadors del CTT Borges. En el cas de Joan Masip, per exemple, que fins aquesta temporada jugava a la lliga portuguesa i que està pensant de deixar-la per provar sort a la italiana, expressa amb franquesa: "Aquest any igual fitxo per la lliga italiana i deixo la portuguesa. Aquí sí que tinc més un sentiment de club, però a fora és qui et pagui més. També t'has de deixar veure". Marc Duran, tot i que també s'ha trobat en aquestes sensacions, explica com intenta "parlar amb la gent, estar amb els nens, seguir els partits als quals no vaig, perquè el club senti que hi ets". Es dona la situació, fins i tot, que el seu conjunt a Suècia ha aconseguit l'ascens aquesta temporada i que des del club lligaven jugar a la màxima categoria a la continuïtat de Marc Duran. Una situació que el fa sentir estimat al mateix temps que també el posa entre l'espasa i la paret, perquè el repte continua tenint dues vies, l'esportiva i l'econòmica.

Jugar diverses lligues, doncs, apareix per una necessitat, però esdevé una oportunitat d'entrenament i millora, a costa d'un ritme de gran intensitat.