El dijous 15 de juny a les 19 h, una quarantena de dones van assistir a la xerrada Salut i dona. Un recorregut per les diferents etapes de la vida, que la llevadora de l'Institut Català de la Salut (ICS) Yolanda Florensa va impartir al seu poble, Alcanó, en el marc de les Jornades Culturals.

Aquella mateixa tarda, unes hores abans, al centre privat Singularment de les Borges Blanques, s'havia dut a terme una sessió d'hipopressius dins del calendari d'activitats setmanals. Hi van prendre part, com és habitual, una desena de persones. En dos pobles garriguencs ben distanciats va ressonar, explícitament o implícita, la necessitat de treballar i cuidar el sòl pelvià.

Els últims anys, cada cop és més freqüent sentir a parlar a les Garrigues del sòl pelvià, el conjunt de músculs, lligaments i teixits que es troben a la base de la pelvis i que, quan es debiliten, poden provocar disfuncions i patologies tant en dones com en homes. En tallers organitzats majoritàriament per associacions de dones, en centres especialitzats, en activitats dinamitzades des dels Centres d'Atenció Primària o en gimnasos públics com el de Juneda, a poc a poc s'ha anat difonent la importància de cuidar aquesta part del cos, i de retruc la salut en general.

Fins no fa gaire, havia dominat la creença que aquest era un assumpte exclusiu de les dones embarassades o de les dones grans que tenien incontinència d'orina. Lluny d'això, diverses fonts expertes vinculades amb la comarca ressalten la importància de prevenir en la salut de la zona perineal per garantir-ne la tonificació. En aquest aspecte, l'esport pot ser un factor que n'acceleri el desgast i anticipi disfuncions, però també una eina important per reforçar-ne l'estat i per millorar la salut. 

Un canvi de mirada 
La fisioterapeuta de la Granadella especialitzada en sòl pelvià Isaura Moyà destaca un canvi de mirada els últims anys: "Ara tothom es preocupa més. Abans, era una cosa 'de les embarassades' o de les dones 'a qui s'escapa el pipí quan són grans'". Aquests dos col·lectius són els qui pateixen les principals disfuncions del sòl pelvià, d'una banda, a causa de les transformacions que suposen al cos la gestació i la menopausa, però també pel desconeixement anatòmic i la normalització de situacions nocives per a la salut. Les llevadores de l'ICS a Lleida Dolors Creus, que coordina l'àrea d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), i Yolanda Florensa, membre del grup, coincideixen en aquest aspecte. Creus adverteix que lluny de la idea que s'ha transmès tradicionalment, "la incontinència no és normal en cap edat". Florensa denuncia "la publicitat enganyosa que veiem a la televisió. Ens diuen que no passa res si les dones grans tenen pèrdues, que es poden posar una compresa. Hi ha dones que tenen pèrdues de fa temps però no se'ls ha acudit demanar ajuda".

En aquesta línia, també assenyalen que massa sovint no és fins que es fan revisions de salut i apareix la pregunta sobre la incontinència que aquestes dones poden posar-hi remei. "És un tema tabú", recalca Florensa. La joventut, però, no va necessàriament associada amb conèixer l'àrea perineal i les implicacions de no cuidar-la. Dolors Creus observa que "en les sessions de preparació del naixement parlem del sòl pelvià i moltes mares joves no n'han sentit a parlar mai. És una vertadera pena. Això s'hauria de fer a les escoles!".

Les afectacions més comunes
Com dèiem, les problemàtiques derivades de l'afebliment del sòl pelvià en les dones s'associen principalment a la incontinència d'orina, ara bé, també es poden manifestar en la incontinència fecal i en dolors, per exemple, en les relacions sexuals. En els homes, a qui les disfuncions del sòl pelvià s'associen majoritàriament amb operacions de pròstata, aquesta fragilitat de l'àrea perineal es pot manifestar en forma d'incontinència, però també en ejaculació precoç o disfunció erèctil. La salut sexual, tant en dones com en homes, es pot ressentir dels problemes amb el sòl pelvià. 

Els homes, com vèiem unes línies més amunt, tot i que en grau més baix, també poden veure's afectats i també poden prendre mesures.

Usuàries del centre Singularment de les Borges, en plena sessió d'hipopressius. (Foto: Singularment)

El paper de l'esport 
Totes les fonts consultades comparteixen la rellevància de l'esport en relació amb la salut de l'àrea perineal, però també pel conjunt del cos. Les disciplines d'impacte, com l'atletisme, el futbol, l'atletisme, el tennis, el pàdel, el crossfit o l'aixecament de pesos, per anomenar-ne alguns, suposen una càrrega i afecten el debilitament del sòl pelvià. El control de la postura i la respiració són claus per no accelerar aquest procés. A tot això, hi ha exercicis específics creats per tonificar i enfortir el sòl pelvià a més de la musculatura abdominal i lumbar, que també intervenen. Els que han fet més fortuna són els hipopressius, que els últims anys també ressonen amb força arreu de la comarca.

La fundadora del centre privat de les Borges Blanques, Carme Vallés, explica com el 2019 van decidir iniciar sessions d'hipopressius per tal de poder "acompanyar la salut de la dona" com havia estat fent des del 2004, per exemple, amb la disciplina del ioga. Com a fisioterapeutes, era una necessitat que creien important cobrir, ja que al municipi no hi havia l'opció de poder-ne dur a terme. Amb els anys, han aconseguit que entre els seus usuaris hi hagi tant dones que fan la recuperació postpart com també homes joves que hi fan cap des del vessant esportiu, per combatre algun mal d'esquena i reforçar la musculatura abdominal i lumbar. 

Dolors Creus, sobre els hipopressius, afegeix que "molts esportes d'elit en fan, homes i dones". Per contra, considera que "tant els exercicis de sòl pelvià, com la gimnàstica hipopressiva, com altres gimnàstiques d'aquestes, per a la dona mereixen un esforç. I és molt més divertit anar a ballar, o fer una altra cosa. Costa molt de ser constant". Davant els qui puguin sentir desig de provar-los per lliure, Isaura Moyà, que havia treballat a Singularment i que des de fa dos anys compta amb el seu propi centre a Lleida, Sòl Pelvià Lleida, adverteix que els hipopressius "no són per a tothom i s'han de fer bé, i s'han d'ensenyar bé. Podem fer els hipopressius en una mala postura i no ser vàlids. A més, no val per a tot. Depenent per a què, els hipopressius poden ser contraproduents", conclou.  En aquest sentit, com al centre borgenc, creu necessari fer una valoració anatòmica prèvia a introduir-s'hi, per no fer-ho malament. 

Allí on no hi ha centres com Singularment o Sòl Pelvià Lleida, hi ha hagut entitats locals que s'han posat en marxa per poder aprendre sobre aquestes tècniques i el sòl pelvià. Són habituals sessions com la que va guiar recentment Yolanda Florensa a Alcanó. Per garantir una certa continuïtat en l'atenció d'aquests perfils, per exemple, a Alcanó fa una dècada que setmanalment i per intermediació de l'associació de dones, es duu a terme una sessió dedicada al sòl pelvià i els hipopressius. 

Com a coordinadora de l'ASSIR Lleida, Dolors Creus lamenta que, tot i que s'hagi començat a generalitzar el coneixement de l'àrea perineal en dones i homes, i els exercicis per reforçar-la, l'estructura de Salut no arribi a cobrir totes les pacients, i proliferin els centres privats: "el meu dol és que no tothom pugui gaudir de les consultes privades. Això hauria d'estar blindat a la pública. Ara, la dona que té interès i vol treballar-ho pot fer-ho a la salut pública". D'igual manera, també se'n sent de la desigualtat de gènere dins la sanitat, que fa que hi hagi programes específics contra la incontinència en homes que s'operen de la pròstata, però no n'hi hagi dedicats a les dones amb aquesta problemàtica, més enllà de l'embaràs i el part.