D'entrada, l'opinió dels jugadors és clara: millor la natural. Parlem amb dos als pobles dels quals s'ha fet el canvi de natural a artificial. "El camp de natural no és tan dur i hi ha menys lesions", explica Arnau Setó, capità de l'FC Borges. Del mateix parer és Toni Bertran, del CF Juneda, un altre veterà que ha jugat no sobre un ni dos terrenys, sinó tres, inclosa la terra: "la manera com roda la pilota, el tacte, l'amortiment quan saltes, és millor en gespa natural", afirma. Ara bé, tots dos coincideixen en una altra cosa fonamental: tot això només és possible si la gespa està en perfecte estat. I això vol dir un manteniment molt acurat, que en un clima extrem com el garriguenc, és difícil. Boires a l'hivern que humitegen el camp i sequeres a l'estiu que obliguen a regar cada dia. Quan el 2009 es va posar la gespa a Juneda, per exemple "era perfecte, una catifa", diu Bertran, "però al cap d'un any ja no estava bé". I amb el temps va anar a pitjor, "fins que era un patatal". "Ara estem més contents impossible", rebla. Setó ho corrobora: "El clima afecta molt la gespa natural i, a la zona on som, no s'aconseguiria que estigués en bon estat." A les Borges, el canvi es va fer l'any 2006. Són canvis, això sí, que suposen una inversió econòmica que pot rondar els 400.000 euros. 

La intensitat de l'ús, clau
Tant el del Borges com el del Juneda són camps molt utilitzats, ja que hi ha futbol base i això repercuteix en el terreny. Una cosa semblant, però, passa a Arbeca, que també té escola de futbol i el camp és de gespa natural des de fa dècades. "Està matxucat, sí, però precisament enguany s'ha replantat i s'ha aplanat i s'hi juga bé", explica Josep Moyà, del club arbequí. Als altres tres camps de gespa natural de la comarca (a l'Albi, Castelldans i l'Albagés), el fet de tenir un sol equip permet que l'estat del terreny de joc es mantingui durant més temps. El més recent és el de l'Albagés, estrenat aquest any i en què la implicació dels membres del club en la mà d'obra, així com de l'Ajuntament i empreses locals, ha estat fonamental. A l'altre extrem hi ha Castelldans, on la  gespa es va posar a principis dels 90. "Fa massa temps ja de l'última sembrada, s'hauria de canviar", admet Rogelio Sanuy, president del club. És costós, també, però mai tant com fer-ho de nou -ja hi ha el reg, per exemple- ni com posar gespa artificial, que per a l'ús d'un sol equip no surt a compte. 
A l'Albi, la gespa es va estrenar l'any 2003. També hi ha un sol equip i durant molt temps es va cuidar molt, sobretot per part de l'Ajuntament. "Estava immaculat", diuen fonts de l'entitat, que alerten, però, que en els últims dos anys aquesta cura municipal no és la mateixa i, en conseqüència, el terreny pot quedar molt deteriorat a curt termini.