El futbol als Omellons, com en molts pobles, consistia a formar un equip amateur i disputar tornejos de festes majors i partits amistosos, ja fos a l'Espluga Calba, als Omells de na Gaia, a Arbeca, a les Borges, a Guimerà, a Vilanova de Prades o a la Riba, per citar-ne alguns. Quan jugaven a la Riba, a més, aprofitaven per atansar-se a Salou i banyar-se al mar.

No competien en lligues regulars ni campionats oficials, però tenien equipatge i escut, brodat per Maria Mercè Pastó i Maria Bessó.
Una de les festes majors on van anar a jugar i que més es recorda és la de Penyalba, a la comarca dels Monegres. Era el 3 de maig de l'any 1958 i ha estat la sortida més llunyana feta mai. La va orquestrar Jaume Viladoms, jugador de l'equip i que feia de paleta en aquell poble aragonès entre Candasnos i Bujaraloz. El partit es va perdre, però de no gaires gols i donant, els omellonencs, una molt bona imatge a l'afició. Va ser, a més, un dels primers partits en què l'equip utilitzava la samarreta blava, que ja es mantindria fins al final del futbol al poble. Anteriorment, s'havia vestit de blanc o fins i tot amb franges verticals. Encara avui es conserva el banderí amb el qual els locals van obsequiar els visitants.

L'equip estava format íntegrament per nois dels Omellons, tot i que també rebia reforços puntualment, com  el dels borgencs Tormo, Vallès o Torrelles, aquest últim, porter, casat als Omellons. I porter era, també, Salvador Serra, conegut a l'entorn com Ramallets, en honor al popular porter del Barça en aquella època. De les files omellonenques també en va sortir Martí Ribes, que jugaria després al Borges, o Jaume Sans Cornadó, que ho faria al Flix.
El futbol es jugava en un terreny a la sortida del poble en direcció a l'Espluga, fins que el 1982 es va inaugurar un camp a l'altre extrem de poble. Encara hi va haver algun equip que va estrenar el camp nou però va ser precisament a la dècada dels 80 que va desaparèixer el futbol, que ja només tornaria en format futbol sala.